Els nous treballs arqueològics a la vil·la romana de Vilauba (Pla de l’Estany) afegeixen noves informacions sobre la seva àrea termal i l’habitatge.
Aquests dies s'estan finalitzant els treballs d’excavació arqueològica a la vil·la romana de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany). Les actuacions realitzades s’inclouen dins el pla de treball previst per a l'any 2015, en el marc del conveni de col·laboració entre les institucions co-propietàries del jaciment arqueològic (els ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles) i la Diputació de Girona.
La modificació del traçat de la carretera GI-524, que fins a l'any 2013 passava pel bell mig del jaciment de Vilauba, ha permès continuar descobrint noves restes arqueològiques fins ara amagades a sota d'aquell camí i pertanyents a l'antiga vil·la romana que explotava agrícolament aquesta plana. La campanya d'enguany ha permès completar per la part nord la planta del balneum o àrea termal associada a l'edificació principal, deixant al descobert la canalització perimetral que recollia les aigües pluvials i també de les diferents sales de bany, feta amb una base de teules i rajols i ben delimitada per petits murets fets amb travertí i rierencs. L'excavació ha servit per constatar també que els constructors romans aprofitaren les característiques del terreny natural, en clara pendent vers el sud i l'est, per emplaçar-hi tot una bona part del conjunt termal, atès que algunes estances dels banys, com ara el caldarium o sala del bany calent i la sudatio o sauna, disposaven d'una cambra d'aire a sota del paviment que facilitava la circulació de l'aire calent provinent dels forns de l'àrea de servei. Els materials arqueològics recuperats en els estrats que inutilitzaven aquesta canalització demostren que els banys es mantingueren en ús fins, com a mínim, entorn a mitjan del segle IV dC.
Els treballs arqueològics han aportat igualment valuoses informacions sobre les diferents etapes i reformes que va patir aquesta instal·lació termal al llarg de la seva història. Seguint les modes i costums de l'època, el balneum es va afegir a la casa en el segle II dC, paral·lelament a la construcció d'una nova galeria porxada que va completar així l'àrea residencial de la vil·la que, en el seu moment àlgid va arribar a ocupar una superfície de prop de 900 m2.
L'excavació de l'àrea de l'antiga traça de la carretera ha permès completar la planta de moltes estances associades a diferents etapes del jaciment. Destaca la "redescoberta" d'alguns dipòsits documentats durant les tasques de construcció del primer camí l'any 1932. Les seves característiques i dimensions suggereixen que podrien correspondre, probablement, a part d'unes instal·lacions agrícoles lligades a la producció d'oli.
Finalment, s'ha pogut començar a destapar l'àrea exterior que s'estenia al peu de l'edificació, on s'han identificat les traces de les diferents activitats que es realitzaven en aquests patis. Destaca la troballa de nombrosos forns domèstics destinats a la reparació d'eines i estris metàl·lics. Aquest sector es troba alterat parcialment per una trinxera que podria correspondre a una antiga delimitació dels camps, qui sap si d'època medieval.