Aquest divendres 3 de juliol s’ha acabat la campanya d’excavacions arqueològiques realitzada al jaciment neolític de la Draga, situat a la vora de l’estany de Banyoles (Girona). En aquest jaciment s’hi venen duent a terme campanyes arqueològiques durant els darrers 25 anys sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles. Atesa la importància del jaciment, des de l’any 2008 s’ha estructurat un projecte de recerca al seu voltant, on hi participen la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF, Barcelona). La intervenció conjunta d’aquestes institucions, de natura i objectius diferenciats, permet realitzar un apropament més complert a tota la singularitat del jaciment, permetent realitzar tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades.
La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al nord-est peninsular, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses.
Enguany, els treballs s’han centrat en l’anomenat sector A, prop d’on es van iniciar les excavacions al jaciment i com a continuïtat dels treballs duts a terme els anys 2013 i 2014. Hi han participat unes seixanta persones col·laborant en les diverses tasques de l’excavació. Tot i que els participants provenen majoritàriament de diversos punts de la geografia catalana, motivat en gran mesura per la participació d’alumnes del Grau d’Arqueologia de la UAB, s’hi han desplaçat també persones d’altres punts de l’Estat així com de Brasil, Sèrbia, Polònia, França, Itàlia i Grècia.
S’ha pogut finalitzar l’excavació d’algunes de les foses excavades en el subsòl i reblertes de residus, a més de documentar-ne de noves, l’excavació de les quals finalitzarà l’any vinent. Les restes recuperades en aquestes foses permeten reconstruir diversos àmbits de la quotidianitat d’aquestes societats neolítiques (restes òssies dels animals consumits, fragments de molins i altres estris emprats en la preparació dels aliments, fragments de contenidors ceràmics, restes del procés de manufactura d’eines de pedra, denes i d’altres elements ornamentals elaborats amb petxina i os,...), a més d’obtenir indicadors per a la reconstrucció del paisatge de l’entorn.
La brevetat de les intervencions ve motivada per una reducció del finançament, que impossibilita dur a terme campanyes de més llarga durada i excavar indrets on s’hagin preservat elements arquitectònics en fusta, atesos els recursos necessaris pel seu estudi i conservació. Malgrat aquestes deficiències el projecte científic de la Draga no s’atura. En els darrers anys un nombre important de comunicacions científiques han estat presentades a congressos internacionals. A tall d’exemple, en els darrers quatre anys (2011-2014) investigadors del projecte han participat en 20 congressos internacionals a diversos punts del continent europeu i americà, així com a d’altres trobades d’àmbit estatal. Igualment, pel mateix període han estat publicats 16 articles en revistes internacionals de gran impacte científic, a més de col·laborar en la publicació de nombrosos llibres. Tot això atorga al projecte científic de la Draga una gran visibilitat internacional en el món de la recerca sobre les primeres societats neolítiques, esdevenint un dels projectes referencials i capdavanters pel coneixement de la prehistòria a Europa occidental.