- L’estudi de les restes òssies permet determinar que la ramaderia va tenir un paper important en la vil·la romana
- Els resultats contribueixen a fer de Vilauba un referent en l’estudi del món rural d’època romana
La campanya d’excavacions al jaciment de la vil·la romana de Vilauba han posat al descobert
restes de bòvids que haurien mort per un brot de botulisme. L’estudi de les restes òssies han
permès determinar que la ramaderia va tenir un paper important en l’economia de la vil·la romana
i confirmen el jaciment com un referent en l’estudi del món rural d’època romana.
Les actuacions arqueològiques d'enguany s'han centrat en l'excavació d'un gran retall situat a la
part est de l'antiga edificació romana. Es tracta d'una zona perifèrica del conjunt principal de la
vil·la on, a través de les prospeccions geofísiques s'havia descobert l'existència d'una important
anomalia que indicava una antiga alteració del terreny.
L'excavació arqueològica ha confirmat la interpretació dels resultats de la prospecció geofísica i ha
permès descobrir, al llarg de les darreres campanyes, una enorme fossa, d'uns 28 metres de llarg,
13 metres d'amplada i 1,40 metres de fondària, excavada en el terreny natural per obtenir argila
per a la construcció dels alçats de tàpia dels murs de la casa durant una reforma de la vil·la
realitzada vers la fi del segle I dC. La sorpresa de l'excavació ha estat el fet que, prèviament al seu
rebliment, el retall fou utilitzat per abocar-hi un gran nombre de restes de òssies, l'estudi de les
quals ha permès determinar que la ramaderia va tenir un paper important en l’economia d'aquesta
vil·la romana.
La gran quantitat d’ossos que hi ha a l'interior de la fossa ha obligat a dissenyar una metodologia
d'excavació específica amb l'objectiu de comprendre l'origen i la naturalesa d'aquest conjunt
excepcional. Aquest mètode de registre es basa en la integració conjunta de les dades
estratigràfiques, arqueozoològiques i del context en un únic sistema d'informació geogràfica. Pel
que fa al treball de camp, s'ha procedit a excavar i registrar mitjançant ortofotogrametries les
diferents capes d'ossos, fet que ha permès numerar i situar de forma individual tots els fragments
per, posteriorment, interrelacionar la seva posició amb les dades del seu estudi arqueozoològic.
La distribució dels ossos a l'interior del retall posa de manifest que aquests es llençaren
majoritàriament als sectors més profunds del retall, i sobretot en dues grans cavitats, dins de les
quals es podien diferenciar altres petites agrupacions. La reconstrucció del procés de rebliment de
la fossa permet saber que després de l'abocament de les restes òssies el retall va quedar durant
un curt període de temps obert i a l'aire lliure, tal com demostrava el fet que els ossos superiors
van quedar afectats per l'acció de carnívors (gossos, etc.) i per l'aigua que s'acumulava al fons de
la bassa.
L'estudi arqueozoològic de les restes recuperades a la meitat est de la fossa, realitzat per la Dra.
Lídia Colominas (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), permet avançar als arqueòlegs unes
primeres conclusions sobre la composició del conjunt, la variabilitat taxonòmica i anatòmica, el
nombre mínim d'animals sacrificats, la seva edat i sexe, la seva morfologia i, finalment també,
determinar si es sacrificaren per una causa o amb una finalitat concreta.
L’arqueòleg i cordirector de les excavacions, Joan Frigola, ha explicat que “fins al moment,
l'excavació i l'estudi de les restes ja exhumades ha permès determinar que la pràctica totalitat dels
ossos corresponen a bòvids”. I ha afegit que “malgrat que algunes restes òssies es dipositaren
mantenint encara la seva connexió anatòmica sabem que es llençaren a la fossa de forma aleatòria
i sense seguir una pauta o ordre de deposició concreta, de manera que les diferents parts d'un
mateix animal es trobaren disperses en àrees i capes diferents”. La identificació osteològica de
gairebé totes les parts dels esquelets, així com el seu nombre total suggereixen que s'hi haurien
enterrat un mínim de 14 individus, majoritàriament d'edat adulta, d'entre 6 i 8 anys, encara que
també hi han 2 individus d'entre 3-6 anys, 1 individu de 2-3 anys i 2 individus de 8-10 anys. Pel que
fa al sexe d'aquests animals s'ha pogut identificar un total de 3 femelles, 5 mascles i un individu
castrat (bou).
A nivell morfològic, l'alçada de creu d'aquests bòvids oscil·laria entre 1,10 metres i 1,40 metres.
L’estudi conclou també que les carcasses d'aquests 14 bòvids es processaren d'una forma molt
diferent a les pràctiques habituals a l'època romana, abastament documentades en d'altres
jaciments rurals o nuclis urbans del territori. No obstant això, és segur que es va extreure la major
part de la carn.
Per la seva banda, l’arqueòleg i també codirector de les excavacions, Pere Castanyer, ha destacat
que “les particularitats del conjunt trobat a Vilauba fan pensar que el sacrifici d'aquests animals va
ser un fet puntual en la història i que fou forçat per unes circumstàncies excepcionals i alienes a la
voluntat dels seus habitants”. En aquest sentit, ha afegit que “els resultats preliminars de les
diverses analítiques actualment en curs permeten apuntar que la causa més probable fou una
toxiinfecció alimentària causada pel bacteri Clostridium botulinum (botulisme)”.
Els resultats espectaculars de l'estudi actualment en curs contribuiran, encara més, a fer del
jaciment de Vilauba un referent obligat en l'estudi del món rural d'època romana. Els 45 anys de
recerca arqueològica ininterrompuda i el profund coneixement obtingut avalen la trajectòria d'un
dels projectes arqueològics més singulars del nostre país.
Coordinació institucional
Els treballs arqueològics realitzats a la vil·la romana de Vilauba (Camós, Pla de l'Estany), entre els
mesos de febrer i març de 2023 formen part de les actuacions programades en l'actual Projecte
Quadriennal de Recerca Arqueològica aprovat i co-finançat per la Generalitat de Catalunya, que
porta per títol "Ocupació del territori i explotació de l'espai rural a l'àrea del Pla de l'Estany - la
Garotxa. Uillae, tallers, comunicació i recursos entre els segles II aC-VIII dC (2022-2025) i que està
avalat pel Museu Arqueològic de Banyoles.
Aquests treballs compten també amb el suport de les institucions copropietàries del jaciment (els
ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles), així
com també de la Diputació de Girona. Algunes de les recerques més especialitzades s'han pogut
finançar també amb a les aportacions obtingudes a través del projecte aprovat pel Ministerio de
Innovación y Ciencia, titulat "Ager Mutabilis II", impulsat per la Universitat de Girona.