L'objectiu és avaluar l'impacte del canvi climàtic en els jaciments lacustres
17 de setembre de 2020
Les excavacions arqueològiques al jaciment neolític de la Draga de Banyoles s’han reprès
aquest setembre adaptades a les restriccions per la Covid-19, amb nous protocols de
funcionament. Els treballs s’han centrat a acabar l’excavació en un sector del jaciment, en
la zona més elevada on s’han localitzat gran quantitat de restes arqueològiques. El jaciment
neolític de La Draga participarà properament en un projecte internacional de recerca per
avaluar l’impacte del canvi climàtic en els jaciments lacustres.
La campanya d’excavacions arqueològiques es va iniciar el 7 de setembre i està previst que
finalitzin la setmana que ve, modificant les dates habituals dels treballs, que es produeixen
habitualment entre els mesos de juny i juliol. Les excavacions estan subjectes a estrictes
normes de seguretat que han provocat, entre altres mesures, que l’equip tècnic, de voluntaris
i d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona s’hagi reduït
substancialment. Aquest any s’ha passat dels 35 participants de la darrera campanya a les
20 persones d’aquest any. El co-director del projecte de recerca i conservador de les
col·leccions de Prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Antoni Palomo, ha
explicat que “malgrat les circumstàncies que ens han fet variar protocols i introduir noves
mesures hem cregut necessari afrontar la situació i mantenir la campanya com a signe de
normalitat”.
ELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS
La campanya d’excavacions arqueològiques d’aquest any forma part dels projectes
quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia per al període 2018-2021
convocats pel Departament de Cultura de la Generalitat i que es coneix com a La Draga
(Banyoles) i el procés de neolitització en la plana prelitoral i el Prepirineu de comarques de
Girona.
Els treballs s’han concentrat en la finalització d’una nova zona d’excavació al sector A, on
s’han localitzat restes del poblat en la zona més elevada del jaciment i on les primeres
excavacions havien documentat una gran quantitat de fogars, sòls de cabanes realitzades
amb pedres i grans fosses que s’utilitzaven com a abocadors d’escombraries. Concretament
les tasques arqueològiques han permès acabar d’excavar i documentar una gran
construcció feta de blocs de travertins en el farcit de la qual apareixen gran quantitat de
restes arqueològiques, bàsicament restes d’animals consumits, però també altres elements
com estris de pedra i os i ceràmiques, algunes d’elles decorades.
NOU PROJECTE INTERNACIONAL
El jaciment arqueològic de La Draga participarà durant els propers tres anys en un projecte
de recerca internacional per avaluar l’impacte del canvi climàtic i els esdeveniments climàtics
extrems en la conservació i salvaguarda dels jaciments lacustres en els llacs mediterranis.
El projecte WOODPLAKE Habitatges arqueològics sobre puntals de fusta en llacs
mediterranis europeus: estratègies per a la seva explotació, monitoratge i conservació, està
finançat en el marc de la convocatòria europea The Joint Programming Initiative on Cultural
Heritage, en formen part investigadors de la UAB, el CSIC i el MAC i compta amb la
participació del Museu Arqueològic de Banyoles.
Entre altres objectius, el projecte pretén verificar l’efecte d’esdeveniments climàtics extrems
en l’ambient circumdant i avaluar els seus efectes sobre el sediment i l’estat de conservació
dels llocs arqueològics; capitalitzar la informació existent sobre els estudis de cas
seleccionats i establir una xarxa d’investigadors que estudiïn els entorns dels llacs; avaluar
l’evolució de les condicions climàtiques passades per formular escenaris futurs o establir i
millorar la base de coneixements en entorns lacustres d’origen volcànic i càrstic-tectònic a
les zones costaneres i continentals de la Mediterrània per a comprendre els processos de
formació dels jaciments i les implicacions per a la conservació del lloc.
En el projecte, hi participaran tres estudis de cas. A més del de Banyoles, hi participaran els
jaciments de l’edat de Bronze i de l’edat del Ferro dels llacs de Bolseno i Mezzano, al centre
d’Itàlia.
La co-directora del projecte, Raquel Piqué, ha destacat que “brindarà una contribució original
a l’estat actual del coneixement a la vegada que mesura l’impacte concret dels canvis
climàtics i l’escalfament global en la fusta negada”.
A més d’aquest projecte internacional, el grup de recerca de La Draga ha obtingut
finançament en el marc de les convocatòries de projectes de recerca competitius del
Ministerio de Ciencia e Innovación. El projecte Modelització del paisatge i gestió de recursos
en la transició a l’agricultura al nord-est de la Península Ibèrica ha estat un dels millors
valorats en aquesta convocatòria i està coordinat entre la Institució Milà i Fontanals del CSIC
i la UAB.
L’objectiu és que en els propers tres anys el projecte se centri en la modelització de
paisatges i territoris, l’anàlisi de la gestió de recursos i la investigació sobre estratègies de
subsistència i processos de reproducció social de les darreres societats caçadoresrecol
·lectores i primeres societat agrícoles. Amb aquest objectiu, les dades obtingudes en la
recerca del jaciment de La Draga s’integraran en el context de jaciments contemporanis del
nord-est de la península. En el marc del projecte, s’analitzaran els processos tecnològics
implicats en la transformació de les matèries primeres amb l’estudi del context paleoecològic
i territorial en què es van produir.
El regidor de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Banyoles, Miquel Cuenca, ha
destacat que “just en l’any que celebrem el 30è aniversari del seu descobriment, el jaciment
de La Draga segueix donant-nos informació cabdal sobre aquest episodi decisiu que és la
revolució neolítica” i ha afegit que “no és casualitat dons que el projecte d’investigació hagi
rebut aquest any tots aquests reconeixements i que institucions científiques de primer nivell
hi vulguin estar implicades”.
LA DRAGA
El jaciment neolític de La Draga és únic a Catalunya i a Europa per diversos motius. En
primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els poblats neolítics més antics del nordest
peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una
certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I, per últim, per les seves
excel·lents condicions de conservació ja que el fet que una part dels estrats arqueològics es
troben coberts per les aigües del nivell freàtic i aquesta circumstància ha propiciat unes
condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica
com la fusta i les fibres vegetals.
Els treballs a La Draga es van iniciar al 1990 i pràcticament des de 1991 s’han portat a terme
campanyes arqueològiques que han permès excavar més de mil metres quadrats. Aquest
2020 es commemoren els trenta anys d’excavacions arqueològiques al jaciment. Per
commemorar l’efemèride, investigadors que han participat en les diferents campanyes
d’excavacions han elaborat una trentena de càpsules informatives que es poden consultar
des de la pàgina web dels Museus de Banyoles (www.museusdebanyoles.cat) on expliquen
diferents perspectives de les investigacions arqueològiques que s’han fet a La Draga en
aquests trenta anys d’excavacions.
Les excavacions al jaciment de la Draga són coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF, Barcelona), la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).
Enguany ha comptat amb la col·laboració l’Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social (IPHES). La natura i objectius diferenciats d’aquestes institucions permet
realitzar un apropament més complert a tota la singularitat del jaciment, possibilitant la
realització de diferents tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de
conservació de les restes i de difusió de les seves dades. Les excavacions de la Draga i les
activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més
del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.