Vivim en una societat on molts dels objectes quotidians que posseïm, al llarg del seu recorregut, tenen més d’un propietari. Siguin venuts en mercats de segona mà o directament rebutjats com a brossa, el fet és que la vida útil d’un producte acaba quan ningú li troba ús. Llavors, aquest és condemnat a l’abocador i l’oblit. O això passa en la majoria dels casos.
Recordeu la dita “la brossa d’un és el tresor d’un altre”? I si us digués que el pas de brossa a tresor pot arribar a allargar-se mil·lennis? Potser dit així sona una mica descabellat, però aquesta és la situació que es viu constantment al Parc Neolític de la Draga. Situat sobre un antic poblat neolític de cultura Cardial, el que fa 7300 anys es llençava és avui recuperat pels arqueòlegs com una troballa que mereix ser estudiada i documentada. Entre aquests descobriments hi predominen fragments de recipients ceràmics i petites peces tallades en pedra, la gran majoria en sílex (gràcies a la seva facilitat de treball). Però aquests no son els autèntics tresors. Per capritx de la natura, a la Draga s’han creat unes condicions naturals que han permès la conservació quasi perfecte d’objectes en algunes zones del parc. Aquest fet és la causa que s’hagin pogut extreure materials orgànics en estats excepcionals, resultant en descobriments inèdits a la Península Ibèrica i extremadament rars als jaciments neolítics d’arreu d’Europa.
Les troballes han obert un nou món de possibilitats als arqueòlegs, que normalment no son capaços de recuperar aquest tipus de peces; la immensa majoria actualment descompostes. Un exemple en poden ser les restes vegetals de les plantes i arbustos que envoltaven l’estany (entre les que s’hi compten fulles encara verdes!), les quals ens asseguren que el bosc de ribera de llavors era més proper a l’actual clima centreeuropeu que al calorós temps mediterrani d’avui dia. Tanmateix, les peces que realment van revolucionar el context arqueològic són les eines a base de fusta: des d’una pinta i una falç fins al pal cavador, un estri d’extraordinari valor històric pels seus múltiples usos i facilitat de creació.
Tot això converteix el Poblat Neolític de la Draga en un dels espais més importants per a l’estudi prehistòric europeu. Un lloc on els arqueòlegs treballen amb passió per desenterrar els principis de la nostra història. Perquè és essencial comprendre els nostres avantpassats per entendre’ns a nosaltres mateixos. I com he dit al principi, la seva brossa son els nostres tresors, per molts mil·lennis que passin.
Joshua Viladomat