L’exposició, que és podrà visitar fins el 13 de gener de 2019, presenta objectes arqueològics i inclou audiovisuals i una recreació virtual; també s’ha programat un ampli ventall d’activitats programades des del Museu Arqueològic de Banyoles.

 

L’alcalde de Banyoles, Il·lm. Sr. Miquel Noguer i el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Sr. Jusèp Boya, inauguren avui, divendres 5 d’octubre, a les 19 hores l’exposició La Revolució neolítica. El Poblat dels prodigis al Museu Darder de Banyoles.

La mostra, comissariada pel Sr. Antoni Palomo, conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya, es podrà visitar al Museu Darder de Banyoles del 6 d’octubre fins el 13 de gener de 2019. L’acte d’inauguració comptarà amb la participació també del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, Sr. Jordi Bosch Batlle, el director del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, Sr. Lluís Figueras, el Vicerector de Relacions Institucionals i de Cultura de la UAB, Sr. Carlos Sánchez i l’investigador del CSIC-IMF, Sr. Xavier Terradas.

El contingut d’aquesta exposició té un discurs eminentment didàctic i utilitza de forma molt innovadora el llenguatge del còmic, creat pel dibuixant gironí Quim Bou. La seva història connecta passat i present a través de la Joana, una estudiant d’arqueologia de la UAB, que marxa a excavar a la Draga. Ella anirà descobrint la vida d’aquests primers agricultors i ramaders d’una manera propera i divertida.

L’exposició és un extraordinari aparador dels resultats de pràcticament 30 anys d’exhaustives excavacions arqueològiques fetes en el poblat neolític de la Draga i coordinades pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb un equip multidisciplinari format per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Consell Superior de d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF).

L’estany de Banyoles va presenciar, fa uns 7400 anys, l’arribada d’un grup de persones nouvingudes que s’instal·laren durant pràcticament 400 anys. Així és com es va formar 

el poblat neolític més important a Catalunya i en el que es poden observar enormes canvis en la manera de relacionar-se les societats pageses [a1] i el medi.

La primera gran transformació del medi és provocada pels profunds canvis que s’esdevenen a partir del que s’ha anomenat “la revolució neolítica”, moment on s’introdueixen plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores en el nostre territori i s’utilitzen tecnologies que transformarien radicalment l’entorn.

La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental. Això ha permès que es trobi en una zona amb humitat permanent, actualment coberta de forma parcial per les aigües de l’estany. Aquest fet ha propiciat una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre materials vegetals, des de les restes de les cabanes als estris realitzats en materials vegetals com arcs, falçs, mànecs d’aixes, cordes, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots i cistells entre altres.

L’exposició s’inaugura a Banyoles i es preveu que itineri pels museus catalans fins el 2020.

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics que la protagonista del relat experimenta: l’emoció, l’anàlisi, la  interpretació i la imaginació.

L’emoció. Mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga el 1990 i la descoberta d’objectes excepcionals. D’altra banda, contextualitza històricament en el neolític i descriu la complexitat i singularitat del jaciment lacustre de la Draga. S’exposa una rèplica d’una eina de fusta de més de 7.000 anys, que s’ha convertit en un dels seus símbols.

L’Anàlisi. Presenta una col·lecció singular de peces arqueològiques originals que són representatives del jaciment i també una sèrie de fidels rèpliques d’un conjunt d’objectes realitzats en fusta i fibres.. D’altra banda, també es mostren la fauna (salvatge i domèstica), les restes vegetals (silvestres i conreades), les restes d’aliments, els objectes de la vida quotidiana, els estris d’ús pràctic, els guarniments i els elements relacionats amb les pràctiques socials o les creences.

La Interpretació. Reconstrueix el que va succeir a la Draga durant aproximadament 400 anys gràcies a l’enorme quantitat de dades obtingudes i processades per un ampli equip científic multidisciplinari.

La imaginació. Les dades extretes pels científics es visualitzen mitjançant la realitat virtual que presenta amb gran detall com era el poblat i el seu entorn ara fa 7.000 anys.

Recursos museogràfics

Patrimoni arqueològic conservat: L’exposició reuneix més de cent cinquanta objectes arqueològics i rèpliques del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. És una oportunitat única per veure una col·lecció d’elements estructurals de les cabanes, penjolls caragolines, restes de menjar i ceràmiques de cuina i eines lítiques, rèpliques d’estris de fusta… on destaca un arc de teix i els cranis-trofeu de diversos animals.

Còmic: El dibuixant Quim Bou, a través de les seves il·lustracions ens apropa continguts científics d’alta recerca amb un esforç de síntesi impressionant. S’introdueixen conceptes constructius, tecnològics, econòmics, socials i cultuals a través de l’aprenentatge que fa la Joana i les finestres al passat que obre la seva curiositat.

Audiovisuals: Els sis audiovisuals que es presenten connecten en primera persona amb els protagonistes de les descobertes d’alguns dels objectes més destacats de les excavacions i mostren els processos d’elaboració que haurien tingut aquestes peces (una aixa de fusta de roure, un pal cavador de fusta de boix, un anell d’os i un bol ceràmic).

Realitat virtual: El visitant entra en el poblat de la Draga i en el Neolític a través d’un audiovisual de realitat virtual que recrea una passejada pel jaciment i el seu entorn. Aquest ha estat produït pel Departament de Prehistòria de l’UAB i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i s’emmarca en un projecte del Programa Recercaixa, finançat per l’Obra Social La Caixa.



Imatges relacionades