El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles presenten demà en el Monestir de Sant Pere de Galligants a Girona, l’exposició de producció pròpia ‘La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis’.
L’exposició és un extraordinari aparador dels resultats de pràcticament 30 anys d’exhaustives excavacions arqueològiques fetes en el poblat neolític de la Draga a Banyoles per un equip multidisciplinari format per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF) i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
La primera gran transformació del medi és provocada pels profunds canvis que s’esdevenen a partir del que s’ha anomenat “la revolució neolítica”, moment on s’introdueixen plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores en el nostre territori i s’utilitzen tecnologies que transformarien radicalment l’entorn.
L’estany de Banyoles fa uns 7400 anys va presenciar l’arribada d’un grup de persones nouvingudes que s’instal·laren durant pràcticament 400 anys, formant-se el poblat neolític més important a Catalunya i a on es poden observar enormes canvis en la manera de relacionar-se l’home i el medi.
La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental. Això ha permès que es trobi en una zona amb humitat permanent, actualment coberta de forma parcial per les aigües de l’estany. Aquest fet ha propiciat una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre materials vegetals, des de les restes de les cabanes als estris realitzats en materials vegetals com arcs, falçs, mànecs d’aixes, cordes, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots i cistells entre altres.
‘La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis’ s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics: l’emoció, l’anàlisi, la interpretació i la imaginació.
- L’emoció. Mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga el 1990 i presenta als arqueòlegs protagonistes de la recerca. S’exposa una eina de fusta de més de 7.000 anys, que s’ha convertit en un dels seus símbols.
- L’anàlisi. Presenta una col·lecció singular de peces arqueològiques originals, representatives del jaciment, entre les quals podem destacar un conjunt d’objectes realitzats en fusta i fibres, únic en el context europeu i mai fins ara exposat. D’altra banda, també es mostren la fauna (salvatge i domèstica), les restes vegetals (silvestres i conreades), les restes d’aliments, els objectes de la vida quotidiana, els estris d’ús pràctic, els guarniments i els elements relacionats amb les pràctiques socials o les creences.
- La interpretació. Reconstrueix el panorama del que va succeir a La Draga durant aproximadament 400 anys gràcies a l’enorme quantitat de dades obtingudes i processades per un ampli equip científic multidisciplinar.
L’exposició reuneix per primera vegada més de dues-centes peces arqueològiques del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, una oportunitat per veure una col·lecció de peces de fusta i matèria orgànica úniques així com elements estructurals de les cabanes, penjolls caragolines, braçalets de marbre, restes de menjar i ceràmiques de cuina i eines lítiques, estris de fusta… on destaca un arc de teix i els cranis-trofeu de diversos animals.
L’exposició s’acompanya de vuit audiovisuals que connecten en primera persona amb els directors de les primeres excavacions, recullen les peculiaritats del treball de tot l’equip d’arqueòlegs sobre el terreny i aporten la visió de destacats especialistes sobre temes de reflexió transversals com són Ferran Adrià - la cuina i l’alimentació, Martí Boada - la petjada humana sobre el medi ambient, Marc Boada - la innovació tecnològica i Eulàlia Subirà - els orígens de la comunitat de la Draga a partir de la paleogenètica.
L’experiència expositiva es completa amb un audiovisual de realitat augmentada a través del qual el visitant entra en el poblat de la Draga i en el Neolític i fa una passejada pel jaciment i el seu entorn. Una producció del Departament de Prehistòria de l'UAB i l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC que s'emmarca dins un projecte desenvolupat amb suport del programa RecerCaixa, una iniciativa de l'Obra Social "la Caixa" en col·laboració amb l'Associació Catalana d'Universitats Públiques.
L’acte inaugural tindrà lloc a les 19 hores i comptarà amb l’assistència de Miquel Noguer, alcalde de Banyoles; Carles Ribas, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona; Antoni Palomo, comissari de l’exposició i conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya; Josep Manel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya; Ramon Buxó, responsable del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, Lluís Figueras, director del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, i Carlos Sánchez, vicerector de Relacions Institucionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi haurà la intervenció del Dr. Ramon Folch, doctor en biologia, socioecòleg i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Paral·lelament a l’exposició, que es podrà visitar fins al 16 de setembre de 2018, s’han organitzat diverses activitats adreçades a tots els públics que complementen l’exposició i que estan dirigides a diferent tipologia de públic. Més informació: www.macgirona.cat i www.museusdebanyoles.cat.