Aquest cap de setmana s’han celebrat els XXIII Col·loquis de Tardor organitzats per Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, enguany conjuntament amb el Museu Darder. El tema triat ha estat el centenari del Museu, que ha permès fer un repàs als museus d’història natural i les seves col·leccions.
La presentació va anar a càrrec de Carme Darder, néta de Francesc Darder i Llimona, fundador del Museu, i la rebesnéta d’aquest, Anna Prats, que van recordar la figura del seu avantpassat. Seguidament, Oliver Hochadel i Laura Valls, que estudien la història de la ciència a Catalunya a tombants dels S. XIX i XX, van recordar la figura de Francesc Darder des d’un altre punt de vista, especialment en la seva participació en els inicis del zoològic de Barcelona i la Festa del Peix a tot Catalunya.
Les tres restants xerrades del matí van fer referència a l’interès del fons patrimonial del Museu Darder, essencialment format per material que Darder venia en la seva botiga d’història natural de Barcelona. Maria Gabriela Mayoni, de la Universidad de Buenos Aires, va explicar com s’estaven posant en valor els objectes educatius a l’Argentina, especialment els relacionats amb la història natural. Per la seva part, Vàngelis Villar, comissari de l’exposició “Ciència viscuda”, va explicar aquesta recent experiència en el mateix tema a Catalunya. Després d’ells va ser Salvador Filella, taxidermista jubilat del Museu de Zoologia de Barcelona, el que va posar en valor els objectes dissecats i el seu potencial per a la investigació.
La primera ponència de la tarda la va fer Gabriel Alcalde, museòleg de la UdG, en què va posar en context la creació del Museu Darder el 1916. Després, van ser Salvador Sarquella i Mariona Juncà qui van explicar la tasca de la Junta Delegada del Museu Darder les últimes dècades del S. XX, quan ells i altres voluntaris van començar a promoure la contextualització del Museu Darder en la seva època, així com els primers intents per integrar el coneixement i investigació de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles en el museu.
Georgina Gratacós, actual conservadora del Museu Darder, va explicar com és la gestió de les col·leccions del museu en l’actualitat, i Jesús Garcia, de la UdG, va posar èmfasi en la necessitat que els museus de ciències realitzin recerca.
Per cloure la jornada es va presentar el nou projecte museogràfic del Museu Darder, justificant-ne les raons. Lluís Figueras, director dels Museus de Banyoles, i Georgina Gratacós van ser els encarregats d’explicar la proposta.
El diumenge 27, el museòleg i científic Jorge Wagensberg va encarregar-se de la conferència de clausura, en la qual va fer èmfasi en la necessitat dels museus de ciències de fer arribar els objectes i fenòmens científics al públic, sigui de forma directa o mitjançant metàfores.
Tant els assistents com els organitzadors i els ponents van valorar molt positivament els col·loquis.