Si en l’anterior article del Museu Darder es va explicar com funciona el registre d’objectes i les dificultats que provoquen el munt d’anys durant els quals no es van inventariar les peces, en aquest ens dedicarem a explicar com es fa actualment, amb especial atenció al darrer ingrés al fons.
Per tal d’evitar que els objectes que ingressen al Museu perdin la informació sobre els seus orígens, el Museu Darder té redactada una política d’adquisicions (es pot llegir al web www.museusdebanyoles.cat), en la qual s’informa dels tràmits que cal realitzar. Les formes habituals d’ingrés són les donacions, els dipòsits (l’objecte se cedeix al museu, però el propietari el pot recuperar) o les recol·leccions. Com que el Museu no pot acceptar qualsevol cosa que s’ofereixi, hi ha un seguit de criteris que han de complir els objectes que, en tot cas, han de seguir uns tràmits formals per tal que quedi constància de tota la informació que aporten, bàsicament a nivell documental (d’on procedeixen, quan els va adquirir el donant, en quines circumstàncies,...). Una vegada feta l’oferta, el Museu l’accepta o la rebutja justificant la decisió amb el màxim de criteris possible. Factors com les condicions que posa qui fa l’oferta, la disponibilitat d’espai, de personal o lles necessitats de conservació de les peces s’afegeixen als criteris de la política d’adquisicions.
En el cas de les recol·leccions, funciona una mica diferent. Aquí el que es fa és ingressar objectes recollits de la natura, especialment del nostre entorn més proper, des d’insectes a roques. Són ingressos puntuals, d’exemplars trobats en zones properes, i que o bé són portats al Museu per persones vinculades a ell o per altres que o creuen que ens poden interessar o bé no saben identificar l’espècimen i ens vénen a consultar sobre ell. Aquest tipus d’ingrés se sol acceptar quan l’exemplar està en bon estat i pot arribar a ser peça de museu. És la millor manera d’ingressar primeres cites d’espècies fins aleshores no presents a la comarca, per exemple. En el cas de vertebrats, la cosa es complica, ja que requereixen ser dissecats i suposa un esforç econòmic massa gran pel museu. Aquests es guarden al congelador de què disposem, a l’espera de poder-los donar un destí.
L’última peça que s’ha registrat és un objecte que s’ha tractat com a recol·lecció d’una persona no vinculada al Museu Darder, en aquest cas Josep Vicens. El senyor Vicens ens va portar un bloc de roca sorrenca amb aparença de cargol fossilitzat i una ostra fòssil. El bloc procedia dels moviments de terra realitzats durant les obres del Tren de Gran Velocitat a la zona propera a Les Olives (Vilademuls) l’any 2009. Va resultar ser un sand blow. La identificació la van realitzar els doctors Carles Roqué i David Brusi, de la Universitat de Girona, a qui vam demanar la col·laboració, ja que no sabíem de què es tractava. El sand blow o sand volcanoe és una estructura sedimentària, en aquest cas de gres calcari, que es forma en capes de sediments pel pas de l’aigua que contenen aquests. Per dir-ho de manera senzilla, és com una fossilització d’una bombolla. Aquest en concret mesura 26 cm pel costat més llarg i pesa alguns quilos.
Encara que l’últim objecte registrat sigui de 2013, gairebé cada any hi ha ofertes. Enguany, per exemple, n’hem rebut ja quatre, de les quals se n’han refusat tres i s’està estudiant si es pot acceptar la quarta.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org