El registre d’entrada de peces a un museu és una eina bàsica, ja que és on queda constància dels objectes que en formen el fons. En aquest registre s’ha de donar un número únic a cada objecte, anotar la data que ingressa al museu, com ha entrat (donació, recol·lecció, dipòsit, compra,...). Això, però, no sempre ha funcionat així, i en el cas del Museu Darder de Banyoles sempre ha faltat aquell inventari inicial que permeti saber quin va ser exactament el fons donat per Francesc Darder a la ciutat.
No va ser fins al 1933, quan es crea la Junta de Museus de Banyoles, que es comença a creure necessari l’existència d’un inventari dels objectes del Museu, especialment després que es produís el robatori d’unes monedes de les que mai més s’ha sentit a parlar. Per fer l’inventari, que per sort s’ha pogut conservar al Museu Darder, es va seguir un mètode no del tot encertat, però que de totes maneres ens permet reconèixer bona part de les peces que hi consten. Primer de tot, es va repartir en tres llibres, de tipus copiador (utilitzat en comptabilitat), en format apaïsat. Només en un hi consta un títol que ens permet datar-los tots tres, com veiem a la foto. A més, el signen dues persones, el veterinari Bramon i el metge Corominas, membres de la Junta, que haurien estat els encarregats de fer el registre, coincidint amb dos tipus de lletra diferent que, com a mínim, es detecten en els diferents apartats. És aquest llibre el que, per deducció, prenem com a primer.
El que van decidir fer per registrat els objectes les persones que formaven la Junta va ser repartir el fons del Museu Darder en temàtiques. Així, l’antropologia va ser la primera, sigui per seguir l’ordre alfabètic, sigui perquè és la que inclou restes humanes o bé perquè un dels signants era metge. O bé, senzillament, perquè per algun lloc s’havia de començar. Al grup de peces se li assigna la sigla ANTR, i els objectes es comencen a numerar a partir de l’1. A la mòmia (falsa) egípcia li correspon el primer registre (ANTR 1). La segueixen les dues mòmies (autèntiques) peruanes, el boiximà i un seguit de còpies de cranis humans. I així fins al registre 212.
En realitzar el registre actual de tots els objectes, a la dècada de 1990, es va utilitzar aquest llistat com a referència per a les peces antropològiques, però numerant-les a partir del 1001, perquè els números més baixos ja s’havien donat a altres peces.
El mateix volum, molts fulls més enllà, inclou el registre dels 32 bolets de paper maixé, inclosos a la secció de Botànica, com era costum antigament, i amb la sigla BOT. Uns minsos inventaris en retolador de minerals i fòssils o un altre en bolígraf d’ocells s’haurien iniciat molt més tard sense una mínima continuïtat.
El segon volum inclou la Malacologia (Mol·luscs), amb només 110 registres, i un llistat més modern de 216 ocells. El tercer i últim volum registra 182 mamífers (ZOO), amb abundants espais en blanc que segurament corresponen a exemplars sense identificació i desconeguts per part del registrador. Potser aquí es van començar a desanimar els voluntaris registradors, que no coneixien prou bé els temes que havien de tractar ni tampoc tenien prou informació de les peces, quedant una important part del fons per registrar.
El que sí cal reconèixer a les persones que van iniciar aquest registre és que posessin etiquetes amb aquesta numeració en els objectes, i que s’utilitzés per fer-ho una cola prou bona com perquè moltes d’aquestes ens hagin arribat a l’actualitat en força dels objectes, encara que malauradament no en tots. Aquesta simple etiqueta, amb la mateixa cal·ligrafia dels llistats, ha permès d’alguna manera datar uns quants dels objectes de les col·leccions primigènies del Museu Darder.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org
Nota. Podeu llegir un article sobre la mòmia egípcia dins "La peça destacada" aquí..