Gairebé noranta cranis humans formen part de la secció d’antropologia de la Col·lecció Darder. Provenen d’arreu del món, encara que no se sap com els va obtenir Francesc Darder, tot i que podem suposar que els va comprar als seus proveïdors habituals de París. Encara que la documentació que se’n conserva és pràcticament nul·la, en formen part diversos individus de gran interès per als antropòlegs. Segurament fou per aquesta raó que, l’any 1987, el professor Jaume Bertranpetit va passar uns freds dies d’hivern a la Sala de l’Home de l’antic Museu, revisant, fotografiant i descrivint la col·lecció, en aquells moments exposada en la seva totalitat.
L’estudi d’aquestes restes òssies permet deduir tot un seguit de trets de la persona, des de la seva edat o sexe fins a si havia tingut alguna malaltia o com havia mort.
En el cas que hem triat, el doctor Bertranpetit va deduir que es tractava d’una dona de menys de 20 anys a la qual se li havia aplicat una deformació tabular-oblíqua per fustes compressores. Això vol dir que a aquesta noia, quan era petita i els seus ossos s’estaven formant, se li van lligar unes fustes al cap per donar-li a aquest una forma diferent de la que tindria en condicions normals. Aquestes deformacions culturals eren utilitzades antigament en determinades cultures per identificar un determinat grup de gent o un nivell social. Encara que pugui semblar de bones a primeres una pràctica cruel o inhumana, no tenia perquè afectar al creixement de la persona i no seria molt diferent a identificar les nenes amb arracades, per exemple. De fet, arreu del món existeixen exemples de cultures ja desaparegudes o actuals amb costums similars, com la deformació dels llavis, les orelles, els peus o fins i tot el coll.
Aquest crani presenta una coloració ennegrida i algunes restes de pell; podria haver estat cremat, com d’altres d’aspecte similar de la col·lecció.
A la col·lecció d’antropologia del Museu Darder hi ha d’altres exemples de deformacions culturals. Actualment, a l’exposició permanent, a l’Espai Darder, s’hi exposen vuit cranis autèntics i quatre còpies en guix. Dels autèntics, quatre presenten deformació craniana. Els de guix, que serien còpies d’altres cranis reals, precisament es van triar per ser tots exemples de deformacions culturals molt evidents.
Georgina Gratacós i Teixidor (Conservadora del Museu Darder. Espai d'Interpretació de l'Estany)