El mes d’octubre de l’any que acaba de començar, el Museu Darder complirà els seus primers 100 anys de vida. Aquesta efemèride ens porta a plantejar-nos el fet mateix del Museu Darder com a autèntica peça de museu. Però, quina seria, aquesta peça: l’edifici? els objectes que aquest conté?
Des d’un punt de vista de la museologia moderna, la peça de museu està formada per un conjunt de metadades, és a dir, que es tracta del conjunt de l’objecte mateix i tota la documentació que s’hi relaciona (escrits, fotografies, restauracions, usos,...), i que ens permet identificar-la, explicar-ne la història i interpretar-la per a la seva comprensió per part de les generacions actuals i futures. En aquest sentit, doncs, el Museu Darder és una entitat amb una història prou llarga com per poder-la considerar peça de Museu.
En el seu naixement, allà per 1916, el Museu Darder ja portava un temps de recorregut. El seu fundador, Francesc Darder i Llimona, portava anys intentant crear un museu d’història natural a la seva ciutat, Barcelona, sense aconseguir-ho. Un primer intent, el Museo Zootècnico, a finals del S. XIX, va tenir una fi no gaire bona, com expliquen documents de l’època. A Banyoles, va poder trobar un destí a totes les seves col·leccions, moltes d’elles procedents de la botiga de ciències naturals que regentava a Barcelona, i des d’on actuava com a proveïdor d’aules de ciències d’escoles i instituts de tota la península (la recerca de documentació ens ha permès trobar algun exemplar venut per Darder a un institut d’Extremadura, per exemple).
Posteriorment, ja en propietat del consistori banyolí, diverses persones, amb més o menys rigor científic, i massa vegades amb pocs coneixements de museologia, es va fent càrrec, amb més ganes que recursos, d’unes col·leccions que mica en mica van anar creixent, mica en mica es van perdent, i mica en mica es van anar transformant en peces de museu amb tots els ets i uts: número de registre, documents associats, fotografies identificatives, controls, revisions, restauracions,…
Del centenar d’anys que compleix el Museu, només en fa 30 que disposa de personal tècnic contractat que ha seguit criteris museològics per a la seva gestió, però es pot ben dir que, tot i les moltes llacunes documentals de les èpoques anteriors, l’aparició d’una eina com internet ha permès que els darrers anys la informació sobre l’origen de les col·leccions s’ha multiplicat, engrandint aquestes metadades que formen el tot de cada objecte i del conjunt. Dades antigues que permeten posar en valor determinats objectes de les col·leccions, i investigacions recents que ajuden a entendre millor els objectes per poder-los explicar també millor i fer-los arribar als usuaris, que són els destinataris finals de l’esforç que suposa mantenir, conservar, documentar i investigar les col·leccions, moltes d’elles centenàries, com el mateix museu.
Al llarg de 2016 es realitzaran diferents activitats relacionades amb el centenari del Museu, de les que s’anirà informant. La principal és la reobertura del Museu entre setmana, després de cinc anys en que només hem obert caps de setmana i festius.
Foto: Magatzem del Museu Darder (2009)
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany