La thenardita és un mineral de sulfat de sodi (Na2SO4), que cristal·litza en el sistema ròmbic i és objecte d’explotació minera. S’utilitza per a detergents en pols, pasta de paper, tèxtil, vidre, elaboració de vi, alimentació humana i animal, etc. El seu nom és un homenatge al professor de química francès Louis Jacques Thénard (1777-1857), i la primera cita seria de 1826, a la Laguna de Espartinas (Ciempozuelos, Madrid).
A la península Ibèrica hi ha diverses explotacions d’aquest mineral. Segons les dades que tenim d’aquest exemplar, i que es limiten a una nota que l’acompanyava, prové de la mina “El Castellar”, de Villarubia de Santiago, a Toledo. D’aquesta mina, que sembla ser és l’única subterrània de Castilla-La Mancha, i que possiblement encara funciona avui dia, també n’haurien sortit tres minerals més que es conserven al Museu Darder, dos d’ells també sulfats (glauberita i guix) i el tercer halita o sal gemma, de la qual s’extreu sal comuna.
Desconeixem quan va ser que va ingressar aquest mineral en les col·lecions del Museu Darder, ja que, com en molts altres casos, no diposem de gaire documentació, a part de la nota que ja hem comentat. Sabem que el febrer de 1989, Carles Curto, del Museu de Geologia de Barcelona, en va revisar la identificació, i que el mes de juny d’aquell mateix any, David Brugada, aleshores conservador del Museu Darder, en va fer la fitxa i una fotografia en blanc i negre, de la qual conservem negatiu i positiu. En aquells moments, aquest i la resta de minerals del Museu Darder es trobaven guardats a les Sales de Reserva, després que al 1986 es substituís la sala de minerals i fòssils per la Sala Darder, que explicava qui era el fundador del museu. Posteriorment, de 1996 a 2002, va tornar a estar exposat en una vitrina dedicada als minerals dins l’exposició permanent, i a finals de l’any passat, es va incloure durant un mes en la vitrina muntada dins l’Espai darder per commemorar l’Any de la Cristal•lografia, en motiu de la Setmana de la Ciència.
Cal fer esment que aquest exemplar, habitualment transparent, en contacte amb l’aire pateix una reacció química que produeix una pols blanca que el cobreix totalment i que no només en dificulta la conservació, sinó també el marcatge.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany