De les tres mòmies que formen part de la Col·lecció Darder, la peruana és la que va cridar primer l’atenció als investigadors, pel seu estat de conservació, prou bo, i pel fet de que conserva peces de roba. El 1961, el doctor banyolí August Corominas ja va escriure un article sobre les mòmies a la revista local Horizontes. A la dècada de 1980 es van fer unes radiografies a la mòmia egípcia, sense aprofundir més. Però no va ser fins 1991 que vam rebre la primera petició per investigar la mòmia peruana. Victòria Solanilla, del Departament d’Art de la Universitat de Barcelona, especialista en tèxtils precolombins, es va interessar, entre d’altres, per les peces de roba que portava la mòmia, incloent-la en els diferents llibres sobre tèxtils precolombins a Catalunya que ha anat publicant des de llavors. De totes maneres, no havia pogut accedir al cos directament, ja que per raons de conservació no se li va permetre d’obrir la vitrina.
El 1993, des de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona van sol·licitar d’extreure mostres de les mòmies per a un estudi d’ADN, sense gaires bons resultats.
L’any 2003, en motiu de les obres de remodelació del Museu Darder, es van traslladar les mòmies i diversos caps momificats al SAM (Servei d’Atenció als Museus) de Girona. Allà, la mòmia peruana va ser objecte d’una tractament de restauració, que es va limitar al cos momificat, ja que les cinc peces de roba que portava són molt més costoses de restaurar. Això, però, va permetre a la Dra. Solanilla, finalment, d’accedir-hi i investigar-les a fons.
L’any 2007, la mòmia va tornar a Banyoles, de moment sense roba, per a formar part de l’exposició permanent, a l’Espai Darder.
El 2010, l’IECIM (Instituto de Estudios Científicos en Momias), una entitat de Madrid, va iniciar una col·laboració amb el museu per tal de realitzar estudis de tot aquest material antropològic. En aquesta via d’investigació, tot just oberta, i en la que participen institucions de l’estranger (Xile, Alemanya), s’espera obtenir resultats interessants, tant en relació a la datació d’aquestes restes com a alimentació, origen i altres dades que ens ajudaran a saber més sobre el fons del Museu Darder.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany