Les matemàtiques van néixer per poder explicar alguns fenòmens de la natura. Per aquesta raó, és molt senzill trobar espècies de fauna i flora amb una estructura clarament matemàtica, sigui perquè tenen formes geomètriques, sigui perquè segueixen fòrmules matemàtiques. Aquest és el cas de molts cnidaris (coralls i meduses), que són fractals ben evidents.
Un matemàtic, Mandelbrot, va inventar el terme fractal per intentar explicar formes geomètriques irregulars que es troben a la natura. La seva propietat bàsica és l’autosemblança, el que vol dir que a diferents escales, l’estructura és sempre la mateixa o similar. Els arbres tenen una estructura fractal; cada branqueta, per petita que sigui, té la mateixa estructura que el tronc; és com un tronc més petit del que surten altres branques. És un cas semblant al de les gorgònies, que tenen forma ramificada, com els arbres, les arrels, els nervis de les fulles, el sistema circulatori humà,... Però també són estructures fractals els bròquils o una cua de paó mascle ben oberta.
A nivell biològic, la gorgònia que hem triat és una espècie marina, pròpia del Golf de Mèxic, que pot arribar fins a 1,5 m, encara que l’exemplar del Museu Darder és molt més petit. Es caracteritza per una forma molt plana i arrodonida, axí com un color rosat a la zona del “peu”, si més no en l’esquelet, que és la part que es conserva d’aquests animals primitius.
Les gorgònies són colònies de cnidaris, que viuen fixades a un suport, i que tenen un creixement molt lent. El canvi climàtic, amb l’escalfament de l’aigua del mar, provoca que morin moltes d’aquestes colònies en les zones tropicals i subtropicals, provocant una greu modificació dels ecosistemes dels que formen part.
Aquest exemplar de gorgònia forma part d’una col·lecció de fauna invertebrada marina que va ser donada per la senyora Tansy Southall, resident a Banyoles.