Fins al 22 de març s’ha pogut visitar al Museu Darder una exposició temporal sobre els mamífers, relacionada amb la guia editada per l’Escola de Natura de Banyoles sobre “Els Mamífers de l’Estany de Banyoles”. Hem pogut conèixer més sobre la biologia, l’ecologia i la distribució dels mamífers observant exemplars dels animals que apareixen a la guia dissecats o conservats en alcohol, i amb cranis. Per això n’hem triat un, ben característic de l’Estany, però també poc conegut.
El rat-buf o rata d’aigua és un petit mamífer aquàtic d’uns 18 cm de llarg que s’alimenta bàsicament de plantes herbàcies, joncs, canyissos, balques,... presentant una dieta principalment herbívora. Per tant, res a veure amb les rates de claveguera, amb les quals el confonen a vegades, no només per l’alimentació sinó per la forma del seu cos robusta, amb un musell ample, coloració marró fosc i cua curta. El seu cos presenta una bona adaptació a la vida semiaquàtica, tant en rius, rieres i recs com a estanys i estanyols, i les seves orelles petites queden amagades entre el pèl. Excava galeries subterrànies als marges de cursos o masses d’aigua, i entre les arrels dels arbres, on viu sempre escollint zones ben vegetades.
L’exemplar del Museu Darder està en posició molt vertical amb una nou entre les potes, una imatge poc adequada per a l’espècie, fet que el taxidermista devia desconèixer. Presenta un estat de conservació regular, però és d’interès doncs és l’únic exemplar d’aquesta espècie del fons del Museu. Forma part de la Col·lecció del Col·legi del Collell i probablement va ser dissecat per J. Cruells abans de 1972 i, fins i tot, potser capturat a la comarca, tot i que d’això no se’n tenen dades que ho confirmin.
Les exposicions temporals com aquesta permeten donar a conèixer les espècies de l’estany de Banyoles recollides en el fons del Museu i insistir en l’interès i conservació de les mateixes a la natura. Actualment el rat-buf ha passat a ser molt escàs i rar de veure, gairebé a punt de desaparèixer. Les causes no estan clares, però la principal seria la depredació per part d’espècies exòtiques com els visons americans o els peixos black bass, molt abundants a rieres i estanys, o més rarament per altres espècies com la llúdriga.
Carles Feo Quer
Tècnic del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany