El mes d’agost de 2011, dos caçadors van disparar a un falcó mostatxut en un camp proper a Banyoles. Van al·legar que havia estat un error davant els Agents Rurals, que els van enxampar amb l’animal mort.
El falcó mostatxut és un rapinyaire protegit per la legislació nacional i internacional. Com la resta de rapinyaires, té una important funció a la natura, mantenint les poblacions d’altres animals més petits i prolífics, dels quals s’alimenten. Un rapinyaire, sigui volant o descansant en alguna de les seves talaies, difícilment pot ser confós amb un altre ocell que sí es pugui caçar.
Al Museu Darder en tenim tres exemplars. Un pertany a la Col·lecció Darder, i des del punt de vista estètic i biològic, és un treball fantàstic del taxidermista que el va preparar, i que en aquest cas seria Francesc Darder. Des del punt de vista naturalista, es tracta d’un individu adult de dos anys i sexe indeterminat.
Les característiques físiques peculiars d’aquesta espècie són la seva mida petita (uns 30-35 cm de llargària), el coll blanc, amb dos bigotis negres ben marcats, una taca blanca al clatell i el ventre i sota de la cua vermellosos. Aquests caràcters són ben clars en l’exemplar que hem triat, però no tant en els altres dos individus que es conserven al Museu Darder, i que corresponen a dos individus joves. D’aquests, tampoc en sabem gran cosa. Un pertany a la Col·lecció Massip (2006) i està dissecat com si cacés un passerell. L’altre, de la Col·lecció Xavier Sala (2008), sabem que va ser caçat a Falgars d’en Bas (Garrotxa) l’octubre de 1962, una època en què no era encara vigent la legislació actual i en què era més senzill matar exemplars d’aquestes espècies tant importants en la natura. Avui dia, però, matar un individu de falcó mostatxut pot ser castigat amb una multa de 401 a 2000 euros. Esperem que els caçadors que van matar l’exemplar a prop de l’Estany hagin de pagar el màxim i la propera vegada s’ho pensin una mica més abans de disparar. Si volen veure un rapinyaire de prop, al Museu Darder en tenim uns quants d’exposats. És una alternativa més ètica i, de totes maneres, menys costosa.