El grup dels mamífers inclou espècies molt diverses, a vegades certament especials i curioses, com és el cas dels damans. Aquests animals, que ens poden recordar un rosegador amb el cos peludet d’un conill, pertanyen a la família dels Procàvids, present només a l’Àfrica i algun punt de la península Aràbiga. Es poden trobar des de les selves tropicals fins el desert, i des de nivell del mar fins 4000 m d’alçada. Només la formen cinc espècies, cap d’elles en perill d’extinció. Són animals petits i rabassuts, amb orelles arrodonides, cames curtes i una cua curta i ampla que gairebé ni es veu.
Algunes de les característiques d’aquesta família els acosta als elefants i els manatís, com per exemple la ubicació dels testicles dels mascles o les mamelles de les femelles. Els seus ullals, com els dels elefants, es desenvolupen a partir de les incisives superiors, no de les canines, com en la majoria de mamífers. Encara que no els creixen de forma tan evident. Les ungles són aplanades, també com les dels elefants, a diferència de les de molts mamífers, que són urpes.
El damà roquer del cap és l’espècie més comuna d’aquesta família. Mesura de 39 a 58 cm de longitud i pot pesar fins 5,4 kg. Els mascles i les femelles són similars, variant les mides segons el nivell de precipitació del lloc on viuen, pel que hi ha força subespècies. Té un pèl dens i abundants vibrisses (pèls més llargs) per tot el cos; es creu que els serveixen per orientar-se als forats i fissures on acostumen a refugiar-se. No fan caus. Tenen una glàndula dorsal que obren en cas d’excitació. Les femelles tenen 3 parells de mamelles, un pectoral i dos inguinals. Tenen una dentició peculiar, amb només un parell d’incisives superiors i cap canina; un espai separa les incisives de les premolars.
La seva alimentació inclou una gran diversitat de plantes (herbes, arbustos, fruits,...) i varia segons l’època de l’any. S’alimenten en grup, amb sentinelles que vigilen la presència de possibles depredadors, i no dediquen més de dues hores al dia a menjar. Les colònies poden ser de fins 80 individus, amb un mascle territorial. La resta de mascles viuen solitaris. El damà del Cap és la principal presa de l’àguila de Verreaux, però té altres depredadors, com grans felins o serps.
La gestació dura de 7 a 8 mesos, un període molt llarg per a un animal tan petit, i les cries poden ser entre 2 i 4. Els parts en un mateix grup de femelles solen donar-se en un període de temps curt, el que seria una adaptació per reduir l’impacte dels depredadors. Les cries neixen ben desenvolupades, amb pèl i els ulls oberts. En poques hores es poden moure àgilment, i en poques setmanes menjar sòlids.
Aquesta espècie ha sobreviscut més de 14 anys en captivitat.
Quant a l’exemplar del museu, és un individu dissecat provinent de l’antic Institut Provincial de Girona, una part de les col·leccions del qual estan dipositades al Museu Darder de Banyoles, on van ingressar en dues dates diferents (1991 i 2001), havent estat una part dipositats anteriorment a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona. Allà es van fer unes restauracions amb les que es van substituir molts suports dels espècimens per altres de nous, perdent-se la possible documentació que podien portar els suports antics. Tot i això, es pot assegurar que es tracta d’un espècimen adquirit per l’Institut l’any 1850, ja que apareix en un inventari de les compres realitzades a França per a l’aula de ciències de l’institut aquell any (1) . Allà hi consta com a “Daman del Cabo (Hydrax capensis)”, amb el nom científic antic. En l’exemplar, amb la boca semioberta, es veuen molt bé les dents i les ungles de les potes, així com les vibrisses. No es pot arribar a veure si és mascle o femella, i la seva longitud està al límit inferior de la de l’espècie, pel que podria ser un individu jove.
Aquest espècimen es pot veure a l’Espai Darder, a la secció del Gabinet de curiositats.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder de Banyoles
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org
(1) Aquests inventaris es conserven a l’IES Jaume Vicens Vives de Girona, on es van traslladar part de les col·leccions i el material documental la dècada de 1960. El Museu Darder disposa de còpies d’alguns d’aquests inventaris, proporcionats pel professorat de l’institut. Són una documentació important per saber l’origen d’aquesta col·lecció.