L’erupció d’un volca a Cumbre Vieja (Illa de La Palma, Canàries) a mitjans de setembre de 2021 va posar en primer pla un fenomen natural tan atractiu com perillós, el vulcanisme. Els volcans són el reflex visible de l’activitat interna del nostre planeta, alhora que un dels elements geològics que més ràpidament modifiquen l’aspecte del lloc on apareixen. Habitualment, els relacionem amb llocs molt llunyans, com el Japó, Hawai o Sudamèrica, on són prou habituals com perquè la població estigui adaptada a la seva presència. Les erupcions relativament freqüents de l’Etna (Sicília), un volcà més proper, també són prou conegudes. Les Illes Canàries es van formar per erupcions submarines que van acabar emergint i formant el conegut arxipèlag. L’última erupció important abans de la de La Palma va ser el 2011, un volcà submarí a prop de l’illa de Hierro.
El 2021, però, s’ha esdevingut l’erupció més important dels darrers decennis a les Canàries, amb greus conseqüències per a les persones, els cultius i la biodiversitat de la zona. Les colades de lava han transformat literalment l’aspecte de part de l’illa.
Encara que l’erupció a La Palma ha fet que la gent conegui una mica més els volcans, i hagi après certa terminologia, com què són les colades, la lava o les cendres volcàniques, potser no és conscient que l’erupció també aporta una diversitat de minerals i roques important que aniran formant-se a mesura que la lava se solidifiqui, com el sofre, l’olivina, el basalt o l’obsidiana, i que seran, a part del con volcànic o les colades solidificades, el recordatori més visible de l’erupció.
Aquests elements són els que trobem també al nostre país, on els volcans no són actius des de fa milers d’anys i on el pas del temps i l’erosió han fet que quedin parcialment amagats, excepte algun cas aïllat, com les columnes basàltiques de Castellfollit de la Roca. Els volcans d’Olot són els elements més visibles del vulcanisme gironí, encara que hi ha altres volcans repartits pel territori gironí, especialment a La Selva i el Gironès. Al Pla de l’Estany només hi ha una petita zona, a Rocacorba, gairebé al límit amb el Gironès, on es poden veure algunes roques volcàniques. Tot plegat, un patrimoni geològic molt valuós a vegades poc valorat, però que cal conservar i divulgar convenientment, aplicant criteris de sostenibilitat ambiental.
En les col·leccions del Museu Darder es conserven alguns minerals i roques d’origen volcànic, més o menys grans. De la majoria d’ells desconeixem el lloc on es van recollir, fet que no desmereix el seu interès o bellesa. Hem triat el que potser és més gran i pesat, una bomba volcànica que podria molt bé procedir de la zona de la Garrotxa.
Les bombes volcàniques són fragments més o menys grans, expulsats pel volcà, a diferència de les cendres, que són fragments molt fins de roca, o les colades, que són com rius de lava que van sorgint del conus volcànic. Aquesta bomba té una forma allargada i en certa manera arrodonida, el que indica que va ser expulsada a gran velocitat, que l’aire la va anar arrodonint i que, abans de solidificar-se, va caure a terra, deformant-se lleugerament. Les seves mides són força grans (45x28x21 cm). Tot i que actualment no es troba en l’exposició permanent del museu, es pot entreveure a les tarimes del Magatzem Visible de l’Espai Darder.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder de Banyoles
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org