El coipú és un rosegador de mida molt gran que viu en estat salvatge en zones temperades d’Amèrica del Sud. El cos més el cap pot mesurar fins a un 57 cm, mentre que la cua pot arribar a fer 40 cm més. És un animal de costums aquàtics nocturns que viu en rius i llacs. Acostuma a menjar plantes i gra, i construeix túnels a les ribes. Es reconeix fàcilment per la seva mida gran (pot pesar fins 7 kg), les seves menudes orelles i una cua gruixuda d’aspecte similar a la de les rates.
El coipú s’ha criat en captivitat per a utilitzar-ne la pell en pelleteria. La fugida o alliberament d’animals de granges ha provocat la dispersió de l’espècie en diferents llocs d’Amèrica del Nord i Europa, Rússia, Orient mitjà, Àfrica i Japó, convertint-se en una important espècie exòtica invasora. A Catalunya van arribar alguns exemplars des de França, on estaven establerts, ja a la dècada de 1970. Són aquests exemplars els que han anat seguint els cursos dels rius gironins i s’han anat establint en les nostres contrades. Se’n va confirmar la reproducció en llibertat el 2013-2014.
Al Fluvià ja és relativament habitual veure coipús. Ha anat pujant des dels aiguamolls de l’Empordà, on havien intentat eradicar-lo sense èxit, fins arribar a Olot. A la resclosa de Serinyà se n’han fet diverses citacions. La primera al Pla de l’Estany és de 2015, i a la Garrotxa, de 2016. A mitjans de 2019 tornava a ser notícia la seva presència a les comarques gironines a l’haver-se detectat ja al riu Ter i a la comarca de La Selva.
El coipú, que per la seva mida és molt fàcil de detectar, pot fer molt de mal a la vegetació aquàtica, als marges dels rius i llacs i als cultius, especialment arrossars i horts. Això a part de la competència amb altres espècies autòctones.
Al Museu Darder conservem quatre coipús dissecats, tots ells de la Col·lecció Darder (1916), i possiblement procedents d’exemplars del Parc Zoològic de Barcelona (recordem que Francesc Darder n’era el director). El que il·lustra aquest article és el més gran, i mesura uns 80 cm, apropant-se doncs a les mides dels individus de major mida. És l’únic que està exposat, i es pot veure a l’Espai Darder. Creiem que és un dels dos exemplars que es veuen en una fotografia de l’Exposició de Piscicultura de 1910, per la qual cosa té com a mínim 110 anys d’antiguitat.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
NOTA: Si localitzeu algun animal que pogués ser un coipú als espais naturals del Pla de l’Estany, fotografieu-lo i envieu la imatge i les dades d’ubicació per correu electrònic al Museu Darder.