La cigonya s’està convertint en un ocell habitual a Banyoles. Fa unes setmanes se’n comencen a veure volant per sobre la ciutat, posades en parts altes com el campanar de Santa Maria, o travessant la variant a prop de l’abocador. Fins i tot, una seixantena d’exemplars van passar el darrer hivern a la població.
La presència d’aquests grans i bonics ocells ha estat afavorida per la reintroducció de la cigonya blanca que es va realitzar a Banyoles dins un projecte per millorar la presència de l’espècie a Catalunya. Va ser el Consorci de l’Estany, amb la col·laboració de la desapareguda Fundació Territori i Paisatge, qui va liderar el projecte l’any 2006, amb la portada de 16 polls de cigonya blanca procedents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent (Lleida). Aquests polls es van mantenir un temps en un aviari preparat a la finca que Casa Nostra té cedida al Consorci de l’Estany. Des d’aleshores, la presència de cigonyes s’ha anat tornant habitual, i cada vegada són menys les persones que se sorprenen de veure-les per la ciutat o per l’Estany.
Anys enrere, però, la cigonya era molt poc freqüent al Pla de l’Estany, i observar-ne alguna era un fet sorprenent. En el llibre “Els ocells. Banyoles fauna comarcal” (1980), en Josep Maria Massip citava la captura d’un exemplar viu al carrer Escrivanies, l’any 1965, procedent de França. En uns dies la van deixar marxar. Dos exemplars més van ser vistos a Vilert l’any 1968.
Al Museu Darder tenim un altre exemplar que va venir per la comarca però no va tenir tanta sort com aquests. Portava un cartell amb aquesta informació: “Cobrada en el Pla de Martís el 20 de Marzo de 1949, por Don Joaquín Ejarque y donada por el mismo a este Museo”. És a dir, que l’animal va ser caçat i posteriorment dissecat, de ben segur per Josep Cruells, que en aquells anys feia aquestes tasques al museu.
No és aquesta l’única cigonya que es conserva al Museu Darder. Tres cranis d’origen desconegut i sis exemplars més dissecats formen part de les col·leccions, si bé aquestes no tenen una informació tan detallada com la de l’individu que hem triat. Tres d’elles formen part de la Col·lecció de l’Institut Vell de Girona, ingressada en dues parts al museu els anys 1991 i 2001. La poca informació que porten ens permet saber que una procedeix de Sant Pere Pescador, i una altra podria formar part de la col·lecció original de l’Institut Vell i datar de 1850. La tercera va estar dipositada 10 anys a la Universitat de Girona, on li van canviar la base original, havent-se perdut les dades que hi podia haver en aquesta. Les altres tres cigonyes procedeixen de la Col·lecció Col·legi del Collell (1998), i com a mínim una pot ser de la comarca, ja que també va ser dissecada per Josep Cruells. Les altres dues haurien estat dissecades a Barcelona, per Lluís Soler i Pujol, i serien anteriors a 1926. Però la manca de cartells i retolació que n’indiquin l’origen no permet saber-ne res més.
La protecció de la cigonya a Europa afavoreix que n’anem veient cada vegada més. Les dades històriques que poden aportar els exemplars de museus tenen un paper rellevant en la conservació d’aquesta i altres espècies, pel fet que aporten dades sobre la seva presència en diferents territoris.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org