L’any 2017 es va poder restaurar un model anatòmic de guix del fons del Museu Darder que tenia importants problemes de conservació. Es va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que va finançar part dels costos.
Aquest model forma part d’un grup de tres peces dedicades al manatí, una interessant espècie marina, un sireni que viu en aigües costaneres poc fondes de l’Àfrica atlàntica tropical. Els tres models (un amb l’aspecte de l’animal, aquest de les vísceres i un tercer amb el cor i els pulmons) havien estat exposats a l’Exposició de Piscicultura i Pesca celebrada a Banyoles el 1910, sis anys abans de la inauguració del museu. Com tantes d’altres peces, possiblement van ser adquirits a París per Francesc Darder, encara que no disposem de cap informació que n’indiqui l’origen o el fabricant.
El model, de gairebé 90 cm d’alçada (incloent el suport) permet veure clarament les característiques anatòmiques d’aquesta espècie, destacant-ne el gran fetge, d’un color granat intens, i els budells, que estan col·locats estesos a les dues bandes del plafó (l’intestí prim a la banda dreta i l’intestí gruixut a l’esquerra).
Tot i tractar-se d’un model de guix fabricat amb un motlle, la feina de pintura i els relleus donats pel mateix motlle fan que la peça mostri unes textures molt realistes, especialment destacables en els tels entre l’intestí gruixut. Encara que temàticament pugui resultar desagradable, és un aspecte que cal destacar, ja que la finalitat d’aquests objectes era la de ser fidels a la realitat per poder funcionar com a elements educatius. La restauració també va permetre veure que s’havia utilitzat espart barrejat amb el guix per donar-li més consistència.
Fa alguns anys es va restaurar el model del manatí, que es troba exposat a l’Espai Darder del museu. Aquesta segona restauració s’ha realitzat perquè, tot i que a hores d’ara no tenim la peça en l’exposició, l’objecte tenia alguns problemes de conservació que calia solucionar el més aviat possible. El suport de fusta estava afectat per corcs, mentre que la pintura de part de la peça havia saltat, amb el perill que en continués caient. Va ser en el tractament d’aquests defectes, i en la neteja exhaustiva de la gran quantitat de pols i porqueria que s’havia acumulat en la peça amb els anys, al que es va dedicar la restauració. El resultat és evident en les imatges que acompanyen aquest article, amb l’aspecte de la peça abans i després de la restauració.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany