Val la pena dedicar la pàgina d’aquest mes a un fet important pel Museu, en lloc de a una peça concreta. Les darreres setmanes s’ha produït un gran moviment entorn de l’edifici seu del Museu. Durant més d’un mes es va traslladar tot el contingut de l’edifici, i les entitats que hi tenien la seu (Limnos, Ateneu Obert de la Dona i Banyoles Solidària) van haver de treure tot el que hi tenien i portar-ho a d’altres locals municipals des d’on poder continuar oferint els seu serveis.
Quant al material del Museu, la major part s’ha portat a dos edificis annexos a la Pia Almoina (Can Paulí i Can Xueta), que es van adequar mínimament com a magatzems, i on també es va traslladar el material de l’Arxiu Històric (un munt de documents i pergamins diversos) que es guardava en l’antiga consergeria del Museu Arqueològic, on s’han instal·lat les oficines provisionals del Museu Darder. Per a realitzar aquestes feines es va comptar amb personal de la Brigada Municipal, alguns treballadors de la qual es van dedicar de forma gairebé exclusiva a aquestes tasques durant el temps que van durar. El major inconvenient del moviment de material va ser que s’hagués de tallar algunes estones el C/ Escrivanies per a poder descarregar el camió, amb els inconvenients per al pas d’altres vehicles i les molèsties als veïns, als quals agraïm la seva comprensió.
Per a fer-nos una idea de tot el que es va moure, direm que es van traslladar gairebé 20.000 peces (les que formen el fons del MDHN), 8.000 documents, més de 2.000 llibres i revistes, diversos armaris, taules, cadires,... Tot plegat, guardat en més de 200 capses de cartró, algunes de les quals s’anaven buidant i reomplint, més de 100 arxivadors definitius, 150 caixes de fusta,... Es van utilitzar també 450 m de plàstic de bombolles i uns 5 m3 de pòrex d’embalatge.
Es van guardar també algunes vitrines, la majoria de les quals s’han portat a Can Castañer. Les tres mòmies i 25 caps momificats s’han enviat al Servei d’Atenció als Museus de Girona, on rebran un tractament de conservació. Altre material útil s’ha aprofitat en equipaments municipals, o s’ha guardat en previsió de que pugui fer-se servir. El material que s’havia de llençar (bàsicament vidre o restes de mobiliari en mal estat) es va portar a la deixalleria comarcal.
Els últims viatges, en què es van traslladar els lleons i altres peces grans, van ser els que van atraure més la curiositat dels veïns i les persones que passaven pel carrer.
A hores d’ara, quan ja han començat les obres del nou equipament, seguim treballant per a l’organització definitiva dels magatzems, i fent tota la feina interna del Museu que, evidentment, no ha quedat aturada. De moment, el que podem dir és que les condicions de conservació han millorat, ja que la humitat als magatzems provisionals és inferior a la que hi havia a l’edifici antic i, el que és més important per a les peces, molt constant. Un primer pas pel que ha de ser una important millora per a un equipament gairebé centenari.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN