Els niuets són uns bolets que recorden, pel seu aspecte, un niu d’ocell amb ous a dins. El bolet està format per un cos en forma de copa, tapat per una mena de membrana que, quan és madur, es trenca i deixa veure els peridis (els “ous”) del seu interior. Aquests bolets estan adaptats a dispersar les espores utilitzant la força de les gotes de pluja. Quan una gota cau a dins, expulsa un o més peridis, que surten disparats i tenen una mena de cua llarga que fan servir per fixar-se en alguna branca propera. Amb l’impuls del vent es van dispersant les espores. Creixen sobre fusta en descomposició, restes orgàniques de tota mena. Hi ha una espècie que creix sobre fems de vaca. No són comestibles ni verinosos.
La Col·lecció Darder de Bolets de paper maixé és de les més boniques i interessants del Museu, tot i no ser massa ben coneguda. Està formada per trenta-dues peces de diferents espècies, tant de bolets comestibles com verinosos, que Francesc Darder va adquirir, com d’altres objectes de la seva col·lecció, a París. Com moltes altres peces del Museu, el seu objecte era ser un element d’estudi per al coneixement. En aquest cas, dels bolets. Per això, alguns dels que s’exposen tenen la particularitat que són desmontables, el que permet de veure’n l’interior. D’aquests n’hem triat els niuets, que porten adherit un petit cartell amb el nom en francès (“Nedulaire vernissé”) i una paraula que el descriu com a “Suspect” (és a dir, sospitós). La peça és marró i beix i mostra dos individus, un bolet jove que manté la membrana i un de madur on es veuen els “ous” que hem comentat. Aquest té una banda oberta que permet veure’n la part interna, amb la resta d´”ous”. El bolet s’obre mitjançant un ganxo a la part inferior i dos trossets de filferro gruixut a la part superior. Dues etiquetes molt petites amb una mà dibuixada, amb el dit índex estirat, assenyalen per on cal obrir per a descobrir les interioritats del bolet.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN