Aprofitem que arriba la tardor i que aquest mes es tornarà a celebrar una exposició de bolets al Museu Darder per a dedicar l’article a un bolet. En aquesta ocasió hem triat una espècie comestible de les més grans que creixen en les nostres contrades, ja que pot arribar als 40 cm d’alçada. També se li diu maneta, pota d’ase o paraigua. És de tons blanquinosos. El barret té unes taques grisoses per sobre, està laminat per sota i pot arribar a fer, ben obert, fins a 30 cm de diàmetre. El peu presenta anell. Tant l’olor com el gust són agradables, com de nous. Acostuma a viure en llocs aclarits dels boscos, encara que també es troba en marges de camins. És una espècie freqüent, si bé prefereix sòls silicis, i per tant no abunda a la nostra comarca, de terreny més aviat calcari. És una espècie comestible, però només es menja el barret, perquè el peu és massa dur i fibrós. És recomanable triar només els exemplars joves. Si el barret està per obrir, es pot posar carn picada de porc a l’espai on hi havia el peu i coure-ho al forn.
La Col·lecció Darder de Bolets de fusta és de les més boniques i interessants del Museu. Ja en vam parlar a L’Ham d’octubre de 1995, pel que només direm que està formada per 32 peces, algunes d’elles desmontables, i que tenen un marcat caràcter educatiu. En el cas de l’apagallums, es tracta d’una còpia a mida reduïda, ja que només fa 23,5 cm d’açada, incloent el peu de fusta. Es pot separar en dues parts longitudinalment per a poder veure l’apecte interior. Es mantenen unides per un petit ganxo. Les làmines són de paper i estàn fetes una per una.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN