En la majoria de museus, sobretot els més antics, és habitual que es conservin peces que no tenen massa a veure amb la tipologia del Museu. En el nostre cas, la presència de tres mòmies, dues d’elles sudamericanes, pertanyents a la Col·lecció Darder (1916), segurament van ser el motiu que va portar al missioner banyolí Mn. Esteve Puig a donar una petita col·lecció de peces arqueològiques peruanes al Museu Darder, l’any 1968. D’aquesta donació n’hi ha una petita referència en una acta de l’Ajuntament de Banyoles, però no un llistat complet que confirmi si les 23 peces d’origen peruà del Museu Darder són donació seva, o si alguna és anterior. En tot cas, diversos experts en aquesta temàtica s’han interessat per la col.lecció, sobretot pel que fa a les dues teles que en formen part. La Doctora Victòria Solanilla, especialista en art precolombí, n’ha estat la més destacable. Fa poc més de 10 anys va estudiar la col·lecció precolombina del Museu, publicant-ne les dades al llibre “Col·leccions precolombines als Museus de Catalunya” (1992). Posteriorment, va destacar-ne els dos teixits a un nou llibre, “Tèxtils precolombins de col·leccions públiques catalanes”.
El teixit que hem triat, i que es pot veure en la fotografia, interessa els especialistes sobretot pel fet d’estar inacabat i de portar una agulla de cosir clavada. Aquesta tela, una tira ampla de cotó i llana, segons Solanilla, seria procedent de la costa central del Perú, i pertanyiria al periode intermedi-tardà de la cultura Chimú-Inca. La trama és parcialment visible, i la tela està feta amb un punt anomenat de
kilim. Els motius decoratius són geomètrics, amb rombes verticals amb quadrats per dins i per fora, de color groc, negre i vermell. L’agulla podria ser una espina de cactus.
L’interès dels entesos per aquesta tela ha fet que l’any 2001 se n’utilitzés la fotografia que va realitzar el fotògraf Albert Fortuny per encàrrec de la Doctora Solanilla com a motiu del cartell de les
II Jornades Internacionals de Tèxtils Precolombins, i que enguany s’hagi tornat a demanar permís al Museu Darder per a tornar a utilitzar-la.
En tot cas, aquesta peça ens permet il·lustrar el fet que a vegades només els especialistes són capaços de valorar com cal algunes peces dels museus, i que no se sap mai fins a quin punt pot arribar l’interès d’algunes peces que a vegades considerem irrellevants.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN