El durbec és un ocell de la família dels fringíl·lids, de mida una mica més gran que els pinsans i les cardines. El més característic és el seu impressionant bec, desproporcionadament gran i fort, hàbil per a trencar pinyons, fins i tot, de les cireres. Presenta un aspecte robust, amb el cap gros, amb una taca negra que li volta el bec i li arriba fins els ulls, i les ales fosques amb una banda blanca de través. S’alimenta de granes, borrons i fruits dels arbres i insectes. El trobarem criant puntualment a la Garrotxa, i només arriba a la nostra comarca durant l’hivern ocupant normalment els boscos de ribera.
El Museu disposa de dos exemplars de durbec, els dos exposats. Un és una femella dissecada de la col·lecció Darder de 1916, i l’altre és una pell d’estudi d’un exemplar mascle. Les pells d’estudi són una forma de conservar els animals per a poder estudiar-los amb comoditat amb una tècnica diferent dels animals dissecats o dels animals guardats en líquid. Les pells es poden guardar sobre un suport si són de mamífers. En el cas del ocells les pells es munten amb un farcit a l’interior sense desplegar les ales, que queden plegades al costat del cos, amb les potes estirades, sense ulls de vidre i amb un filferro que els recorre el cos de dalt a baix. Si es vol mesurar les plomes, l’ala o les potes és molt més fàcil en una pell d’estudi que fer-ho en un animal dissecat. La peça 2993 forma part d’un grup de 17 pells d’estudi de diferents espècies d’ocells preparades per especialistes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona per a l’exposició permanent del nou Museu Darder l’any 2007. La conservació de moltes espècies d’animals en museus mitjançant la tècnica de les pells d’estudi ha permès fer molts estudis taxonòmics de la classificació de les espècies i subespècies d’animals, i actualment combinada amb els estudis genètics està permetent disposar d’informació molt valuosa de cara a conèixer i catalogar la biodiversitat del planeta.
Museu Darder-Espai d’Interpretació de l’Estany