La nàiade allargada de Banyoles (Unio elongatulus subsp. penchinatianus) és una de les tres espècies de nàiades que viuen a l’Estany de Banyoles. Cal no confondre-la amb la nàiade allargada que viu al riu Ser i el Fluvià (Unio aleroni) que té la closca més prima i és més lleugera. La nàiade allargada de Banyoles viu al fons fangós de l’Estany i als recs, en zones de llims i amb ombra. Són animals filtradors pel que solen indicar una bona qualitat de les aigües, i viuen semienterrats al llot fins a profunditats de més de 5 metres. La closca és gruixuda, allargada i de la part interna agafa una coloració rosada característica. Poden arribar a fer més de 12 centímetres i tenir longevitats superiors als 30 anys. El seu cicle de vida és molt curiós ja que les larves necessiten parasitar certes espècies de peixos abans de canviar a l’estadi d’adult. Conjuntament amb la nàiade rodona de Banyoles (Potomida subreniformis) estan en situació crítica, en perill de desaparèixer. Són espècies endèmiques, és a dir, que en tot el món només es troben a l’Estany i per això estan protegides per la legislació catalana.
El Museu Darder disposa d’un fons important de restes de closques de nàiades, recollides directament a la comarca i guardades al Museu, algunes als anys 60. En el jaciment neolític de la Draga també se n’han trobat restes. Les peces actualment exposades a l’Espai d’Interpretació de l’Estany del Museu Darder van ser recollides l’any 2006. La seva classificació i taxonomia definitiva encara està en vies d’estudi pels científics, pendent d’estudis genètics. Això fa que sigui molt important obtenir el màxim d’informació disponible per ajudar a aclarir la classificació definitiva d’aquestes nàiades, i de passada, justificar els esforços per a garantir la seva supervivència a l’Estany.
Carles Feo Quer
Tècnic documentalista del MDHN