La nacra és un gran bivalve del Mediterrani que es troba legalment protegit, ja que les seves poblacions han patit un greu retrocés. Anys enrere, era habitual veure’n exemplars en molts restaurants de la costa catalana, com a ornament. Les seves grans dimensions la fan molt atractiva. La que veieu a la fotografia medeix 55 cm de longitud, però alguns individus poden arribar a mesurar un metre. Es tracta de l’espècie de mol·lusc més gran que habita el Mediterrani.
La nacra viu semienterrada al fons marí, amb l’extrem anterior (el més prim) clavat al terra, en substrats de sorra o fang, mitjançant un bissus, i la resta cap amunt. Per tant, sobresurt molt. Per això, la pesca d’arrossegament ha estat un dels motius que han provocat el descens de les seves poblacions. Antigament es pescava per utilitzar el seu bissus. Aquest es cardava formant una seda daurada molt resistent, que es pagava a pes d’or. Si mai visiteu el Natural History Museum de Londres, hi podreu veure (secció de mol·luscs) un guant totalment fabricat amb bissus de nacra.
També han influït en el descens de les seves poblacions la pesca de submarinistes a la recerca de trofeus, o la destrucció generalitzada dels alguers de posidònia, una planta marina molt important per a l’equilibri ecològic dels fons marins.
Al Museu Darder es conserven sis exemplars d’aquesta espècie. El més gran medeix 66 cm de longitud, però es troba en mal estat, ja que fa anys es va trencar. Només d’un se’n coneix l’origen; es tracta d’un exemplar de la Col·lecció del Col·legi del Collell, que s’havia recol·lectat a Menorca i es va donar a l’escola l’any 1961.
Hi ha tres espècies més d’aquesta família, dues de les quals són exòtiques. L’aspecte, però, és molt similar en totes elles, i en certa manera recorda el dels musclos.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN