Els ictiosaures eren rèptils marins de mida gran amb un aspecte que recorda els dofins. Van viure en el Mesozoic, i van desaparèixer abans de l’extinció dels dinosaures.
En museus d’arreu del món es conserven exemplars fòssils d’aquests animals. Tot i que al S. XVIII s’havia trobat alguna vèrtebra fòssil, no va ser fins el 1811 que es va localitzar el primer exemplar complet.
L’objecte que es conserva al Museu Darder no és un fòssil autèntic, sinó una còpia en guix que medeix 61 cm d’amplada, 39,30 cm d’alçada i 6 cm de gruix, possiblement idèntica a un fòssil original que podria trobar-se en algun museu europeu. De fet, comparant-lo amb imatges d’exemplars autèntics de diferents Museus, el seu aspecte és molt similar.
No es disposa de cap informació sobre l’origen d’aquesta peça, tot i que hi ha rastres d’una etiqueta de paper enganxada. Possiblement s’havia exposat al Museu als seus inicis, però feia anys que es trobava a les sales de reserva, ja que estava molt escantonat i tenia pèrdues de la policromia. Per això, enguany s’ha realitzat una restauració, a càrrec d’Anna de Puig i de Traver, que permetrà mostrar-lo al públic en la nova exposició permanent del Museu. El treball de restauració ha consistit en enretirar el vernís que cobria tota la peça, i que s’havia degradat, sobretot per l’efecte de l’aigua que hauria caigut en algun moment a sobre, fet que de ben segur hauria tingut lloc durant les inundacions de 1932. L’eliminació d’aquest vernís ha permès recuperar la coloració original de la peça, que és de tons grisos i marrons molt foscos, que de ben segur corresponen als mateixos de l’objecte original. Això ens ho fa pensar el fet que, de ben segur, aquest objecte formava part dels que Francesc Darder havia adquirir a París, possiblement a la casa Deyrolle, i que es caracteritzen per la seva qualitat i la cura en l’elecció dels colors.
A les fotos es pot veure l’objecte abans i després de restaurar.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN