L’exposició temporal Museu Darder. 80 anys a Banyoles que es va inaugurar per Sant Martirià, no ha servit només per aconseguir un abundant conjunt de documents i fotografies sobre el Museu, sinó que també ha permès recuperar per al públic alguns objectes que s’havien descartat de l’exposició permanent ja fa molts anys. Aquest és el cas d’algunes peces que pertanyien a la secció que s’anomenava “indústries derivades de productes animals”. Al Museu, aquesta part etnològica la formaven productes fets amb seda (obtinguda a partir del capoll de la papallona Bombix mori), amb ossos d’animals, amb pell i amb banya o peülla. Aquesta darrera indústria és potser la que dóna objectes més extravagants, fins al punt que la majoria dels que es guarden al Museu, i que suposadament tenen una utilitat, no se sap ben bé per a què servirien.
Aquest més hem triat una d’aquestes peces, que actualment es pot veure a l’exposició temporal. Es tracta d’una tapa per a una gerra de vidre, de la qual conservem gairebé tota l’ansa, la peça metàl·lica que dóna forma a la tapa i el fragment de banya que, en aquest cas, fa d’ornament. També hi ha una punta de banya que serviria per aixecar la tapa. El més interessant de la peça és que aquest ornament, realitzat amb la part basal d’una banya de cérvol (d’espècie indeterminada) està treballat de manera que mostra una escena de cacera en relleu, en la que es veu un gos perseguint un cérvol sobre un fons amb herbes i un arbre.
Als anys 60, quan es va crear la Junta Delegada del Museu Darder, els seus membres van iniciar l’inventariat de les peces del Museu. Malauradament, no van arribar a acabar-lo, la qual cosa ha provocat que s’hagin perdut moltes dades. El fet que es comencés per la indústria de la banya ha permès que arribessin als nostres dies algunes dades sobre la peça que estem comentant. Així, a aquesta li correspon el número 11, “Jarro con motivos de caza (ciervos) en asta”, i, per tant, la gerra era completa i es va trencar posteriorment a l’iventari. A part d’això, se citen dues gerres més semblants a aquesta, però que no hem localitzat, i que s’haurien llençat (?) o van desaparèixer.
És aquesta una mostra més de la importància dels inventaris i la documentació en un museu, una tasca que el públic no veu però de les més importants i que porten més feina. Per això, en els darrers anys, es controla qualsevol ingrés de peces, qualsevol trasllat d’aquestes dins el museu o fora d’ell, i qualsevol baixa, anotant-ne sobretot els motius.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN