Aquesta capsa, amb tapa de vidre que permet veure’n l’interior, inclou tots els elements que intervenen en el cicle de la seda, des dels ous de la papallona que la forma al teixit definitiu. La disposició acurada dels materials i el seu etiquetatge en determinen la funció clarament educativa. S’hi veuen fulles de morera assecades i quatre papallones de la seda (Bombyx mori). Hi ha nou capolls sencers, dos d’ells tallats per la meitat per veure l’interior amb la crisàl·lide. Hi ha un cartronet amb ous de papallona i un pot de vidre amb una crisàl·lide. A la part inferior hi ha fils de seda en diferents fases de fabricació: fibres irregulars, seda en cru i seda en rama cargolats en forma de llaç, cabdells de fil tornejat de colors groc, vermell i beix que estan etiquetats com a seda retorta i seda Schappe. A més, també hi ha dues cintes teixides de color groc i vermell, com a mostra del producte final.
Al Museu Darder conservem aquesta mostra de l’indústria de la seda com a material etnogràfic d’alt valor, ja que combina els recursos naturals amb el seu aprofitament per a la indústria. Aquest material és molt vulnerable a la infecció per insectes, com la que va malmetre greument aquesta peça, especialment les papallones i els capolls. Les fulles de morera originals aparentment han estat substituides per unes de més noves. L’acumulació de pols sobre els teixits també provoca la pèrdua de color i en complica la seva conservació. Una de les tasques més compromeses del Museu és el treball en la conservació d’aquests objectes d’alt valor històric i educatiu.
Al moment de la seva fundació (1916), el Museu Darder tenia una secció dedicada a les “indústries derivades dels productes animals”, on es tractava l’ús de diferents animals o parts d’aquests per a elaborar objectes d’ús quotidià. Aquest fet, que està documentat, té una gran importància, ja que converteix el Museu Darder en predecessor dels museus de ciència i tècnica, que es consideren un fet molt més modern. A més, capses com aquesta de la seda, que es complementa amb altres objectes relacionats amb la sericicultura, són un bon referent del caràcter educatiu dels museus ja en aquestes èpoques tan llunyanes.
Carles Feo i Quer Georgina Gratacós i Teixidor
Tècnic documentalista del MDHN Conservadora del MDHN