Aquesta papallona nocturna és migradora i comuna al sud d’Europa, És la més gran de les esfinxs de les nostres contrades.
Les erugues de l’esfinx de les corretjoles fan fins a 11 cm de longitud, i poden tenir dues coloracions diferents, que es coneixen com forma verda i forma bruna. Com la resta d’erugues de la família dels esfíngids, tenen una mena de banya característica a l’extrem final del cos. L’eruga s’alimenta bàsicament de corretjola (Convolvulus arvensis), una planta molt comuna que sovint es considera mala herba. Els adults ponen els ous d’un en un en les fulles de la planta, i al cap de dues setmanes en surten les erugues. La fase de crisàlida és subterrània.
Al nostre territori sol haver-hi dues generacions, pel que es poden veure els adults de maig a juny i d’agost a setembre. Aquests tenen uns colors marronosos que fan que es confonguin fàcilment amb l’escorça dels arbres quan s’hi estan en repòs. En canvi, l’abdomen presenta uns colors negres i vermells molt potents, que utilitza com avís quan es veu amenaçada per un depredador.
L’exemplar de la fotografia, que forma part de les col·leccions del Museu Darder, es va trobar mort a Banyoles, al carrer del Puig, el 10 d’agost de 2003. És un individu que ja ha perdut escates de les ales, pel que ja deia fer alguns dies que volava. Podria ser que provingués de les zones d’hortes de Sota Monestir, i que s’hagués acostat a la zona més urbana atret per alguna llum, i haver mort per col·lisió amb algun vidre o un cotxe. Malauradament, moltes papallones nocturnes moren cremades atretes per la il·luminació nocturna dels pobles i ciutats.
Al Museu tenim en aquests moments cinc exemplars d’aquesta espècie, tots de Banyoles i comarca. Fins i tot, una s’havia trobat gairebé un any abans a Sota Monestir. A l’estany de Banyoles també se n’hi poden veure, com demostra la recol·lectada el 1994 per Josep Ylla durant la prospecció que es va fer aquell any. Aquestes dades són interessants per saber on hi ha poblacions de les espècies, eina molt útil per a la conservació dels hàbitats.
Hem trobat una pàgina web on es poden veure fotografies de totes les fases de creixement d’aquesta espècie, des de l’ou a la papallona adulta, que pot ser d’utilitat per reconèixer-la (http://tpittaway.tripod.com/china/a_con.htm).
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder.