A les Sales de Reserva del Museu s’hi guarden moltes peces que, per l’evident manca d’espai a l’Exposició Permanent, no poden ser exposades. També hi ha altres objectes que no presenten un bon estat de conservació, i que només podrien exposar-se després de ser restaurats acuradament. Aquest és el cas de les 23 làmines de la Col·lecció Darder que formen part del fons del Museu. Són cromolitografies (dibuixos impresos en paper) enganxades sobre tela i enmarcades amb fusta. Fan entre 60 cm i 1 m de longitud o amplada. La seva utilitat era bàsicament educativa (són les típiques làmines que potser recordem de l’escola, aquelles que de tant en tant mostrava el professor per entendre millor les lliçons). La majoria d’aquestes làmines, per no dir gairebé totes, són molt boniques, tot i que algunes presenten un estat força deplorable. Gairebé totes van ser impreses a Alemanya o Àustria, segurament el segle passat. Desconeixem si el Doctor Darder les hi va comprar o ho va fer a París, d’on en procedeixen dues. La majoria de dibuixos són de peixos, tot i que alguns són plantes i d’altres són fotografies d’animals d’un zoològic.
Enguany, fent un gran esforç econòmic, hem destinat 100.000 pta. a la restauració de les làmines. La feina la farà una especialista en restauració de paper, que es dedicarà exclussivament (els diners no donen per a més) a la làmina que està en pitjor estat, uns esquemes de la fulla. La resta l’haurem de restaurar a poc a poquet, a no ser que aconseguim diners d’alguna subvenció o d’algú que vulgui finançar-ne alguna.
Per a il·lustrar aquest article hem triat una de les làmines que, tot i que no és de les més maques, està en prou bon estat i es veu prou bé en blanc i negre. La coloració que té és molt especial (tons de verd, vermell i marró molt suaus sobre el fort fons negre). Es tracta de l’esquema d’una perca (Perca fluviatilis), voltada dels dibuixos de diverses parts del seu cos.
Esperem poder fer algun dia una exposició temporal en què poguem ensenyar al públic totes les làmines restaurades. Valdria la pena!
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN