L’antropologia física es dedica a l’estudi de l’espècie humana bàsicament a partir de l’observació i presa de mesures de restes ossis o d’individus vius. També és relaciona amb l’estudi de l’evolució humana des dels primats més primitius (mones, ximpanzés,...) fins l’home actual.
La col·lecció d’antropologia del Museu és una de les més importants que s’hi poden trobar, sobretot pel que fa als cranis humans originals, dels que n’hi ha uns setanta-cinc exemplars d’arreu del món. Una vintena d’aquests procedeixen de l’illa de Madura, a Indonèsia, i en destaca un individu que crida l’atenció, ja que es veu clarament la manera com va morir. La nostra intenció no és destacar el caràcter morbòs d’aquest crani, sinó d’utilitzar-lo com a exemple clar de per a què serveix l’antropologia física.
Així doncs, observem sis impactes de bala a les bandes esquerra i superior del crani, mentre a la banda dreta hi ha uns grans forats corresponents a la sortida de les bales, que haurien esberlat gairebé del tot aquest costat del cap, mostrant-se així que el crani humà, tot i el gruix de l’òs, és fràgil. La quantitat de bales, així com la seva situació i la forma dels forats d’entrada, corresponen a trets gairebé a boca de canó.
A part de les qüestions antropològiques, en aquest cas podem comentar-ne algunes d’històriques. Tenim molt poca informació al museu sobre la col·lecció de cranis humans, però en aquest cas disposem d’unes breus dades escrites que localitzen aquest individu a l’illa de Madura, i data la seva mort al 1757, a mans dels anglesos.
Desgraciadament, aquesta afirmació, més que aclarir-nos dades sobre aquesta persona, fa que ens fem més preguntes: com vivia aquest individu?, per què la data és exacta i no aproximada?, com va arribar el crani a mans de Francesc Darder ( nascut gairebé cent anys més tard)?
La manca de retolació i d’informació en les vitrines de la Sala d’Antropologia la mantenen de moment com una secció de curiositats. Esperem que aquest any que ara comença es pugui acabar la documentació i realitzar la retolació de totes aquestes peces, amb el que la col·lecció de cranis humans serà assequible a tothom i no només als especialistes, com fins ara.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN