Dins els rèptils, el grup dels Quelonis (tortugues) és potser el que resulta més simpàtic a la gent, segurament per la forma lenta de desplaçar-se que tenen aquests animals, que han d’arrossegar la pesada càrrega de la seva closca amb unes potes més aviat curtes. A diferència dels altres rèptils (serps i llangardaixos), les tortugues tenen una aparença inofensiva, tot i que patir una mossegada del seu “bec” pot provocar una bona ferida.
La closca de les tortugues els serveix de protecció, i la majoria d’espècies pot encongir el coll i les potes per amagar-s’hi.
Tot i que en el nostre país les tortugues no arriben a assolir mides molt grans, hi ha espècies exòtiques de gran tamany, com la que hem triat avui.
La tortuga radiada (Geochelone radiata) és endèmica de Madagascar. Pertany a la família dels Testudínids, formada per unes 115 espècies. Pot arribar a medir uns 50 cm, pesar fins 16 kg i viure més de 150 anys. Té la closca molt abombada. Les escates de la part superior són negres i grogues, fent un dibuix de radis, d’on prové el nom de l’espècie. Aquesta coloració ha provocat que hi hagués un important comerç d’exemplars d’aquesta espècie. Aquest fet, afegit a la destrucció del seu hàbitat, l’ha convertint en una espècie escassa. Es troba inclosa en l’Apèndix I del Conveni CITES, la qual cosa vol dir que està totalment prohibit el comerç amb aquests animals.
Viu en zones àrides, és diurna i li agrada la calor. S’alimenta de fulles i fruites diverses. Quan pot, beu molt, però soporta bé la manca d’aigua. A l’estiu, quan se seca la vegetació, fa un forat profund per a refugiar-se, esperant que arribi la pluja. La femella posa de 3 a 6 ous que neixen al cap de 5-10 mesos. Les tortuguetes acabades de néixer medeixen 30-45 mm.
Els dos exemplars del Museu pertanyen a la Col·lecció Darder (1916). Els dos estan dissecats i el més gran (el de la fotografia) medeix 40 cm.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN