Aquesta espècie d’ocell de la família Scolopacidae té la mida d’una merla i no es pot confondre amb cap altre ocell en plomatge nupcial (veure la foto). És només litoral, i prefereix les platges amb roques, còdols i grans dipòsits d’algues. Es reprodueix en zones molt nòrdiques (costa de tot l’Oceà Glacial Àrtic) i només visita el sud en època hivernal, encara que és escàs al Mediterrani. Es distribueix pràcticament al llarg de totes les costes mundials.
El mascle fa diversos forats per a ubicar-hi el niu, ben amagats entre la vegetació. Després la femella decideix en quin d’ells pondre els habituals 4 ous.
El nom li ve del fet que mou pedres, que poden arribar a pesar el doble que l’individu, per a buscar-hi petits animalons dels que s’alimenta.
Es tracta d’una espècie abundant, amb milers d’exemplars que formen diverses poblacions.
L’exemplar que es troba dissecat al Museu forma part de la Col·lecció Darder (1916), pel que té un mínim de 85 anys. Com la majoria del fons de taxidèrmia (animals dissecats) de la Col·lecció Darder, es tracta d’un individu ben dissecat, una mostra més del bon treball com a taxidermista de Francesc Darder.
Al Museu Darder es conserven 598 exemplars d’aus. D’aquests, 59 pertanyen a l’Ordre Charaadriformes (ocells limícoles o de ribera), i només 25 pertanyen a la família Scolopacidae. Només un exemplar, el de la fotografia, correspon a l’espècie Arenaria interpres.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN