Dels animals dissecats per Francesc Darder, molt pocs dels que es conserven (només dos, tot i que n’hi havia hagut algun més, perdut vés a saber quan) està naturalitzat en actitud antropomòrfica, un camp de la taxidèrmia força deplorable donat el seu nul interès científic.
La més curiosa d’aquestes dues peces, i no precisament per estar ben dissecada, és una rata blanca dins una urna de vidre. La rata, molt espavilada, aguanta una autèntica ploma d’ocell, amb la que està escrivint una carta. Té també preparat un sobre amb l’adreça del destinatari, que no és altre que Francesc Darder. Amb un correcte castellà, la intel·ligent rateta signa la seva carta com “Una rata agradecida”, donant les gràcies a qui li ha donat la inmortalitat. Tot plegat (rata, sobre i papers de carta) es troba en un escriptori en miniatura que ha produït moltes confusions entre els visitants del Museu Darder, ja que molt sovint s’ha interpretat malament l’acció de la rata, a qui s’ha atribuït ser una virtuosa pianista. Fins en un inventari del Museu dels primers anys seixanta es pot veure com s’havia tatxat “tocando el piano” i substituït per “escribiendo”. I és que l’escriptori, tot i estar correctament construït, té una certa similitud amb un piano. I avui dia, després de tants anys, encara hi ha qui veu la rata i la fa polifacètica, ja que a més de tenir bona caligrafia, per a alguns és també un gran concertista de piano.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN