El mes de juny de 2017, tècnics dels Museus de Banyoles vam anar a Terrassa per recollir una nova col·lecció que ha ingressat al Museu Darder. Es tracta d’un centenar d’exemplars dissecats, gairebé tots ocells, procedents de diferents zones humides catalanes, com els Aiguamolls de l’Empordà i el Delta de l’Ebre. Els donants, els germans Josep M. i Pere Domingo Puig, van oferir aquesta col·lecció d’exemplars caçats pel seu pare, Mariano Domingo, a mitjans del S. XX. El Museu va acceptar la donació pel fet de tractar-se d’espècies de zones humides, que també es poden trobar al Pla de l’Estany, i per la qualitat de la taxidèrmia. Durant els mesos d’estiu, els exemplars han estat registrats i s’ha iniciat el procés de neteja i tractament preventiu, especialment important perquè la majoria presentaven fongs. També es va comptar amb la col·laboració de quatre ornitòlegs que varen revisar la classificació i afegir informació sobre l’edat i el sexe o els tipus de plomatge de tots els ocells. Pendents encara de finalitzar els tractaments de neteja i conservació, ja podem afirmar que es tracta d’una col·lecció d’excel·lent qualitat, molt ben conservada, que passa a enriquir la biodiversitat present al Museu Darder. Properament es posarà informació de la col·lecció al web del museu.
Per tal de poder assumir els costos de recollir i realitzar el tractament de conservació preventiva als objectes s’ha comptat amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona.
Són molts els exemplars destacables d’aquesta col·lecció. Entre ells, un bitó adult. En aquest cas, sabem que va ser dissecat als tallers de Vídua Lluís Soler i Pujol (1), com posa a l’etiqueta original que encara conserva. Per tant, es tracta d’un exemplar posterior a 1923, any de la mort de Lluís Soler. El bitó pertany a la família dels Ardeids, com el bernat pescaire o l’agró roig, però té un aspecte molt diferent, més petit i rodó. El seu plomatge pot assemblar-se més al d’un rapinyaire nocturn que al d’un agró. Viu entre canyissars, i els color marrons li permeten amagar-s’hi molt bé. A més, acostuma a estirar el coll i aixecar el bec enlaire, confonent-se encara més entre les plantes. Els moviments del bitó, així com el seu cant, són molt peculiars.
A Catalunya, actualment, el bitó és rar de veure. Es té constància de només dues parelles reproductores, mentre que la població europea va dels 34.000 al 54.000 exemplars (fins a un 50% de la població mundial de l’espècie) . Està protegit per directives europees i lleis catalanes i espanyoles.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org
(1) Lluís Soler i Pujol havia après taxidèrmia amb Francesc Darder. Podeu trobar informació sobre aquest taxidermista
aquí.
(2) Dades extretes de
SIOC (Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya)