Els dromedaris, juntament amb es camells, són els representants de la família dels Camèlids a Àsia i Àfrica. Els primers tenen una única gepa, mentre que els camells, que viuen a la zona de Xina i Mongòlia, en tenen dues i són molt més peluts. És ben sabuda la relació entre els dromedaris i el desert. Els narius, les pestanyes i la gepa els serveixen per protegir-se de la sorra i sobreviure molt de temps sense aigua. Van ser domesticats des de molts anys enrere per l’espècie humana, i introduïts a principis del S. XV a les illes Canàries, i al S. XIX a Austràlia. Són imprescindibles per travessar els deserts africans i asiàtics, i formen part de la tradició i l’imaginari popular, relacionats amb les caravanes de beduins o portant els regals dels Reis Mags. No hi ha travessia del desert en la que no apareguin dromedaris, i ens ho recorden la literatura i el cinema. Fins i tot protagonitzen una portada de les aventures de Tintin.
La família dels Camèlids inclou espècies americanes més petites i sense gepa: la llama, el guanac, l’alpaca i la vicunya.
El crani dels dromedaris és força peculiar. Tot i que les dents posteriors són les típiques dels remugants, té a la part anterior de la boca una dentició molt diferent, amb una gran separació de la resta. A la part superior del maxil·lar les dents més grans són punxegudes, mentre que a la part inferior n’hi ha de més planeres, tipus incisives, i d’altres també punxegudes, del tipus canines, que pot fer pensar en els carnívors.
El crani del Museu Darder és d’origen desconegut, encara que molt bé podria pertànyer al Parc Zoològic de Barcelona, del que Francesc Darder havia estat director. De fet, es conserva una postal editada pel Parc l’any 1910 on es veu un dromedari.
Postal d'un dromedari del Parc Zoològic de Barcelona, editada el 1910
El fet que el crani no tingui cap mena de base o inscripció dificulta confirmar aquesta suposició. Tampoc es troba cap referència en la poca documentació històrica del museu. De fet, a principis de la dècada de 1990, quan moltes de les peces del Museu no portaven encara cap retolació i les eines d’identificació eren poques, es va consultar un paleontòleg sobre la identificació del crani i la seva peculiar dentició el va portar a afirmar que era una mena de monstre, mig carnívor i mig remugant. Posteriorment es va poder descobrir la identitat de la peça. En l’antic museu, el crani s’exposava sota l’esquelet de búfal aquàtic (Bubalus bubalis). Actualment es troba al magatzem del museu.
Al Museu Darder només hi ha aquest crani i un guanac dissecat (Lama guanicoe) com a representants de la família dels Camèlids, encara que el dromedari també protagonitza una làmina i, com hem dit, una postal, ambdues d’exemplars de zoològic.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org