UNA OFERTA QUE VALIA LA PENA ACCEPTAR
L’any 2016, el senyor Josep Maria Domingo, de Terrassa, va oferir al Museu Darder una col·lecció formada per aproximadament un centenar d’animals dissecats, que havien estat caçats pel seu pare a meitats del S. XX. Mariano Domingo era aficionat a la cacera, i la majoria dels exemplars que havia fet dissecar havien estat caçats en zones d’aiguamolls, tant a l’Empordà com a La Cava (Delta de l’Ebre).
Des del Museu Darder es va considerar molt interessant aquesta oferta, especialment quan es van rebre algunes fotografies de la col·lecció. A part d’algunes espècies emblemàtiques de les que no se’n tenia cap representant, els exemplars havien estat preparats per bons taxidermistes, com ara Lluís Soler i Pujol, que havia après taxidèrmia amb Francesc Darder, fundador del museu.
Un altre factor interessant era que es tractava d’espècies d’aiguamolls, pel que també eren representatives de la zona humida de l’Estany de Banyoles. A més, la legislació actual protegia pràcticament la totalitat de les espècies representades i seria pràcticament impossible aconseguir una col·lecció similar a l’actualitat.
Així, es va considerar una bona oportunitat per tal de conservar una col·lecció antiga, amb una bona qualitat taxidèrmica, amb espècies representatives de zones humides, i que s’havia convertit en patrimoni cultural a preservar.
El juny de 2017, les conservadores dels Museus de Banyoles van anar a recollir els exemplars al domicili del Sr. Domingo, a Terrassa. El trasllat es va fer en camió, ja que el volum de la col·lecció no permetia fer-ho en cotxe. Es van recollir tots els exemplars que es mostraven en unes vitrines, més algun més gran que es trobava directament al terra de la mateixa habitació.
En aquell moment es va fer efectiva la donació, per part dels germans Josep Maria i Pere Domingo, dels exemplars caçats pel seu pare.
Com ja s’havia detectat a les imatges, pràcticament tots els animals presentaven infecció per fongs, ja que havien estat exposats a la humitat. No només se’ls havia d’aplicar l’habitual quarantena abans d’afegir-los a les col·leccions del Museu Darder, sinó que calia fer un tractament de conservació preventiva acurat per eliminar tots els fongs i possibles infeccions per insectes. Per això es va encarregar a una conservadora-restauradora la revisió i neteja de cadascun d’ells. La neteja es va realitzar amb mascareta i guants a la sala de treball del Museu Darder. Per sort, els fongs eren molt superficials i estaven gairebé secs. En realitat les peces estaven en molt bon estat de conservació. Es feia evident que segurament s’havien posat en les vitrines just després de ser dissecades. Excepte alguns casos, la majoria conservaven intactes els seus dits i ungles, així com els becs i altres parts delicades. Les etiquetes de paper i alguns claus estaven una mica més malmesos per la humitat, que havia provocat oxidacions, però no hi havia cap afectació greu. Només cinc exemplars es van descartar pel seu mal estat. Eren els que es trobaven fora de vitrines, més dos esquirols que, per la raó que fos, perdien pèl. Aquests es van netejar igualment, però no es van registrar, ja que poden tenir altres usos al museu. Només un flamenc, malauradament, es va haver d’eliminar del tot pel seu mal estat.
Famílies representades en la col·lecció
Al mateix temps que es feia el tractament de conservació preventiva, es van registrar i documentar tots i cadascun dels exemplars que havien d’incorporar-se al fons del Museu Darder. Cada exemplar ha de tenir un número de registre únic, i calia descriure’l, saber a quina espècie pertany i fotografiar-lo dues vegades, la primera abans de fer-li cap tractament, per saber en quines condicions havia arribat al museu, i l’altra finalitzat aquest. Es va contactar amb diversos ornitòlegs de Limnos (Associació per a la Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), que van col·laborar revisant els ocells de la col·lecció. Van poder confirmar o revisar l’espècie, sexar i, en alguns casos, aportar informació sobre l’edat de tots els ocells.
Una vegada completada la fitxa de cada exemplar i amb tots ells revisats, es van habilitar espais a les sales de reserva del museu per a ubicar-los. Es van col·locar en armaris compactes, en un espai on es mantenen condicions estables de temperatura i humitat per afavorir la conservació dels objectes que s’hi guarden.
Finalment, la Col·lecció Mariano Domingo consta de 97 exemplars de zones humides, la majoria ocells, sobretot ànecs. Nou dels exemplars són espècies que no tenien representació entre les col·leccions del museu. D’altres són mascles o femelles d’espècies de les que es tenia només un dels dos sexes o bé formes juvenils. Disset es consideren destacables per la seva excel·lent taxidèrmia. Gràcies a les etiquetes que portaven, es van poder identificar 57 exemplars dissecats entre 1930 i 1950 per Lluís Soler i Pujol o els seus descendents, i vuit més haurien estat dissecats per l’excel·lent taxidermista terrassenc Joaquin Jover Roig a l’entorn de 1960. Molt pocs tenien dades de recol·lecció, però alguns es van poder arribar a datar i geolocalitzar, especialment a les zones d’aiguamolls de Pals (Baix Empordà).
Tot plegat confirma que es tracta d’una col·lecció molt interessant pel Museu Darder. Estem molt agraits als germans Domingo haver acudit a nosaltres perquè aquest patrimoni es pogués conservar per a les generacions presents i futures.