Entre els segles I i II dC es va instal·lar a Ermedàs (Cornellà del Terri) una de les bòbiles romanes més ben conegudes de Catalunya. El lloc fou escollit a consciència, ja que a més de bona argila i disponibilitat d’aigua, estava relativament pròxim a la via Augusta, fet que facilitava la comercialització de la producció.

El conjunt ocupava una superfície d’uns 3000 m2 i consistia en una nau de tres cossos, en forma d’U, articulada a l’entorn d’un gran pati central. Per la banda interior, les naus disposaven d’un porxo, on s’han trobat les restes de fins a tres cuines on els treballadors devien preparar-se el menjar. L’interior de les naus, en canvi, estava destinat a una funció productiva, essencialment de fabricació, tornejat i assecat de les peces. Atès que no s’han trobat espais específics d’habitació, és possible que els treballadors també dormissin en aquest espai. Una vegada assecades, les peces eren cuites, segons les seves dimensions, en algun dels 15 forns que tingué la bòbila (no tots foren contemporanis). Els més grans estaven situats a l’est del pati, que a banda de tenir més capacitat, també permetien coure peces més grans, com dolis (una mena de grans tines d’emmagatzematge) o àmfores. A banda, a la terrisseria també s’hi fabricava material constructiu (teules, bovines, rajoles...), ceràmica de cuina i vaixella de taula, que imitava les produccions que més de moda estaven a Roma.

Allunyades de l’estructura de la bòbila hi trobem les basses de decantació, on es depurava l’argila, així com els abocadors, on es llençaven totes les peces que tenien errors de cocció i que no eren aptes per a la venda.

Actualment el complex terrisser d’Ermedàs no està preparat per les visites, si bé qui ho desitgi pot accedir a l’indret. No obstant això, les campanyes arqueològiques de recerca portades a terme entre els anys 1999 i 2017 converteixen Ermedàs en un jaciment de referència per a tots aquells que estudien el món romà.