El poblat neolític de la Draga es troba a la part central de la vora oriental de l'estany de Banyoles. Va ser descobert l’any 1990, arran de les obres d’enjardinament del parc de la Draga previs a la celebració del Jocs Olímpics de 1992, quan a l’estany s’hi feren les competicions de rem. Des d’aleshores s’hi realitzen excavacions arqueològiques i actualment els treballs, els duen a terme el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

El jaciment arqueològic correspon al període neolític antic (cultura cardial) i és un dels assentaments d'agricultors i ramaders del nord-est de la península Ibèrica més antics. La situació en una zona amb humitat permanent, actualment coberta de manera parcial per les aigües de l’estany, ha propiciat una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre materials vegetals, des de les restes de les cabanes fins als estris realitzats en materials vegetals com arcs, falçs, mànecs d'aixes, cordes, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots i cistells, entre d'altres. Aquest fet fa que la Draga sigui un dels jaciments cabdals per a estudiar el neolític a Europa i el faci un jaciment molt singular.

En el poblat s’hi troba instal·lat el parc que compta amb un graner i dues cabanes que reprodueixen a escala real, com eren les cases i dependències dels habitants del poblat. A l’interior de les quals s’hi troben reproduïts objectes i eines que formaven part de la seva cultura material. Des del parc s’explica com era la vida d’aquests primers pagesos a través de visites guiades, tallers i demostracions tant pel públic escolar com pel públic general.