El monestir de Sant Esteve, fundat l’any 812, és un dels cenobis benedictins més antics de Catalunya i l’origen de la ciutat de Banyoles. La primera referència documental coneguda és un diploma del rei Lluís el Pietós de l’any 822, que atorgava immunitat al monestir i li confirmava la propietat de l’estany i de les seves aigües.

Al llarg de l’edat mitjana i l’època moderna, el conjunt patí nombroses destruccions que provocaren que es reconstruís i reformés en diverses ocasions. Per aquest motiu l’aspecte actual del monestir respon majoritàriament a un estil neoclàssic (segle XVIII). Els últims monjos benedictins del monestir foren definitivament exclaustrats arran de la desamortització del 1835.

Del conjunt, destaca l’església on s’hi troba el retaule de Nostra Senyora de l’Escala, obra de Joan Antigó del segle XV; el campanar coronat per un cupulí; el claustre de dues plantes on s’hi troba el carner dels abats i fornícules pintades; i l’arqueta de Sant Martirià, reliquiari del segle XV elaborat per la família d’argenters gironins Artau. 

La visita al monestir es clau per a entendre la ciutat de Banyoles en època medieval. Des del monestir s’explica com era la vida dels monjos, la organització monàstica, la relació amb la població i el desenvolupament de la ciutat a través de visites guiades i activitats tant pel públic escolar com pel públic general.