Les dues més conegudes són l’aulina o alzina (Quercus ilex ssp. ilex) del Puigsaguardia (també escrit Puig Sa Guàrdia, i també dita dels Costers i de la Rajoleria), a tres-cents metres del mas de can Fares de Fontcobreta i a prop de la carretera que va de Melianta a Galliners, i la de l'Olmeda, a 1 km d'aquesta. Ambdues declarades arbres monumentals de Catalunya des de 1991. Vora el poble de Fontcoberta n'hi ha encara una altra de més petita en mig de camps, és la de can Pujol (de la Canova, de Can Pujol o del Poble). Les dues primeres fan més de 3.5 metres de volta i uns 15 d’alçada. Tenen aquesta forma perquè antigament s'utilitzaven per atraure els ocells amb reclams, tords principalment, que un cop dins de l’arbre quedaven enganxats en vesc i eren capturats pels pagesos. Per aconseguir aquest efecte les branques de les alzines reclamadores eren modelades per fer-les arribar fins al terra, cobrint tot l’espai, es deixaven unes petites finestres sense vegetació per on entraven els ocells, i per l’interior hom es podia enfilar entre les branques fàcilment per a poder preparar les trampes de vesc on s’enganxaven els ocells. Aquesta activitat tradicional de caça, poc selectiva i actualment il·legal, ja no es practica a la comarca del Pla de l’Estany.
Per arribar al veïnat de Fares (a 4,4 km de Banyoles) cal agafar la carretera de Banyoles a Vilavenut GIV-5132, i girar a l’esquerra passat el pont sobre el riu Garrumbert agafant la GIV-5136 que va a Fontcoberta. També s’hi pot arribar des del sentit contrari de l’anterior proposta, agafant la carretera de Banyoles a Melianta, Fontcoberta. Des de la rodalia del veïnat d’en Fares veiem les tres alzines: la de Can Pujol acarenada a l’oest de Fontcoberta, la del Puigsaguàrdia propera a la carretera, i la de l’Omeda en un lloc alterós. Com que es troben envoltades de camps, l’única manera d’arribar-nos-hi sense trepitjar-los és seguint un camí carreter que arrenca de davant un solitari pi de llei situat a tocar la carretera.