Es tracta d’un conjunt d’enfonsaments, brolladors i estanyols localitzats a la vall de Sant Miquel de Campmajor. S’han descrit fins a uns 80 enfonsaments o fenòmens càrstics a la vall, del qual en destaquen uns quants petits estanyols, alguns de formació recent (1872 i 1908) a l’entorn de la riera de Campmajor. La principal característica de la vall de Sant Miquel de Campmajor és la creació d’estanyols per la circulació de l’aigua del subsòl que va dissolent els guixos, els quals es van carstificant (formant cavitats subterrànies). Aquestes cavitats provoquen enfonsaments dels terrenys tal com passa a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Formen part del mateix sistema hidrogeològic de Banyoles, i per tant les aigües tenen el mateix origen. Com que la vall de Sant Miquel es troba a una altitud superior a la de Banyoles en alguns d’aquests enfonsaments càrstics l’aigua no té prou pressió per sortir a la superfície, i no brolla, o només ho fa després de fortes pluges. En molts casos simplement el que es produeix és un enfonsament del terreny, en alguns d’aquests enfonsaments el cul de la cubeta s’omple per aigua del freàtic o per la pluja, en uns pocs estanyols brolla aigua després de fortes pluges i algun manté aigua tot l’any.
Molts d’aquests enfonsaments produïts en camps de conreu, acaben siguent llaurats, i desapareixent i reapareixent al cap dels anys. Els estanyols es disposen al llarg de la vall de Sant Miquel seguint un eix nord-sud, i encara són actius, per la qual cosa es poden produir nous enfonsaments. La majoria d’estanyols estan en propietat privada, pel que la seva visita és complicada i no recomanable sense una visita guiada.
De tots els Estanyols de la Vall, els més coneguts són: Estanyol de La Coromina. Es el mes gran de la Vall de Campmajor. D’origen tectònic i càrstic. No te entrades subterrànies. El balanç hídric depèn del regim de precipitació, evaporació i utilització de les seves aigües pel regadiu, de manera que la màxima diferència de nivell detectat es de 7 m i la mínima de 4,5 m. Diàmetre: 65 m Superfície: 0,0032 km2 Fondària: De 4 a 8 m. Altimetria: 325 m. n/m Estanyol d'en Rovira. Recull l'aigua de l'estanyol de la Cendra Diàmetre: 25 m. Fondària: 3 m. Estanyol de les Tres Creus. En èpoques de gran sequedat s’eixuga. Porta aquest nom en record de tres estudiants del Collell que s’hi van negar. Estanyol de la Guàrdia Longitud: 30 m. Amplada: 15 m. Diàmetre: 35 m. Fondària: Molt poc profund Estanyol de la Balca. Te poca profunditat. Només s'emplena en èpoques de pluja, i quan està sec es poden veure els forats per on brolla l'aigua. Quan s'asseca s'emplena de balques. No se sap si fou aquest o el de Racó que es va originar el 1872. Estanyol Negre I. Es el mes antic de la Vall de Campmajor (segons diuen), i actualment te alguns roures submergits, que encara conserven la seva posició vertical. D'origen càrstic. Sense desguàs i te un color molt fosc. D'aigües permanents, el seu nivell està a 6 m. per sota del terreny. No te surgències. Diàmetre: 26 m. Fondària: 6 m Altres estanyols i brolladors
Els estanyols estan dispersos en dues grans zones a l’entorn de la vall de Campmajor prop la riera de Sant Miquel. Per arribar a la vall cal agafar des de Banyoles la carretera que ens porta a Mieres i Santa Pau. Abans de la vall de Mieres ens trobarem a la vall de Campmajor. Just al mig del poble si girem a l’esquerra i seguim per la carretera a Falgons podem trobar alguns dels estanyols i enfonsaments del terreny (Coromines, Negres,..), i si girem a la dreta direcció el Collell trobarem altres zones de bullidors i estanyols (de la Guàrdia, Tres Creus). Al costat de la carretera del Collell es pot veure el de les Tres Creus. La majoria estan en terrenys privats i agrícoles i de difícil accés. És recomana demanar permís als propietaris abans d’entrar als estanyols.