El camí de Les Rescloses es tracta d’un recorregut d’uns 4 km envoltats de boscos d’alzines i pins a un costat, i a l’altre, per vegetació de ribera. Aquest camí començaria al poble d’Esponellà, al costat del pont, seguint direcció al càmping, i que segueix Fluvià amunt fins la Reserva de Fauna Salvatge de l’Illa de Fares, on passarem per un pont per sobre del riu Ser, i ens enfilarem per uns turons fins la carretera de Banyoles a Olot passat Serinyà. El camí es pot fer en qualsevol de les dues direccions. Podrem gaudir de les ziga-zagues del riu Ser, en el terme de Serinyà, i dels meandres del Fluvià, en el terme de Crespià i Esponellà. Rep el nom de camí de les Rescloses perquè aprofitant el curs del riu es varen construir tres rescloses per produir energia elèctrica, de dalt cap avall, la resclosa de Serinyà, la central del mig o de Martís, i la resclosa d’Esponellà. El camí de terra es pot recórrer amb prudència amb qualsevol tipus de vehicle i en travessar una casa al costat de la resclosa de Serinyà trobarem la Reserva Natural de Fauna Salvatge Illa del Fluvià o de Fares.

Al llarg del camí de les rescloses, prop la central del mig trobarem la Font del Molí, unes deus d’aigües abundants que ragen de sota el Pla de Martís. Aquestes aigües fresques i abundants, solen presentar valors elevats de nitrats pel que el seu consum no es recomanable sanitàriament.

La  RNFS de l’Illa del Fluvià (o Illa de Fares) està situada entre els termes municipals de Serinyà (Pla de l’Estany), Sant Ferriol i Maià de Montcal (Garrotxa), declarada l’any 1992. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. El que antigament era una illa al Fluvià, actualment és una península amb una superfície de 65 ha., i només en casos de grans crescudes es converteix de nou en una illa. Els meandres del Fluvià, els canyissars a prop de la resclosa, els codolars i la vegetació de ribera que voreja el riu en aquesta zona, així com la seva tranquil·litat, fan que sigui un indret de gran interès ecològic. L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret sigui un dels principals punts de nidificació de les aus aquàtiques del tram mig del Fluvià (bernat pescaire, el martinet de nit, el martinet blanc, el blauet, la polla d’aigua, l’ànec coll verd, etc.). 

L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació. Al fons de les aigües hi creixen petits claps d'espigues d'aigua i a les vores hi ha petits retalls de balcar i canyissar. La vegetació forestal de ribera està constituïda per verneda i salzeda, acompanyades d’altres arbres com el pollancre, el freixe de fulla petita, el gatell, l’om, etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna. A l’espai també es pot gaudir de la presència de mamífers com la llúdriga, el cabirol o el gorjablanc, i en coves de l’entorn del Fluvià hi ha poblaments de rat-penats molt interessants com el rat-penat de peus grans. La millor zona on observar la fauna és des del punt de l’aiguabarreig de les aigües del riu Ser i el Fluvià, entre la resclosa i el pont sobre el Ser. Si bé el riu Ser presenta encara un poblament interessant de peixos autòctons (barbs i bagres) i de nàiades (musclos de riu), el riu Fluvià la comunitat està dominada per espècies exòtiques (carpa, madrilla, barb de l’Ebre, gardí, peix sol, gambusia...). És, per tant, un punt important de dispersió de llavors d’espècies forestals i constitueix una zona de nidificació i migració d’ocells.