La bora Gran d’en Carreres és una cova prehistòrica del final del paleolític superior que es troba al municipi de Serinyà, a la vora esquerre del riu Serinyadell. Va ser utilitzada com a lloc d’acampada per a grups de caçadors de l’època magdaleniana durant un període de clima sec i fred ara fa prop de 12.000 anys.
La cova va ser descoberta al 1866 pel pare Catà, que descobrí tota una sèrie de restes òssies en unes escletxes de la cova. Pere Alsius, descobridor de la mandíbula de Banyoles, al segle XIX en continuà els estudis i els treballs. A principis del segle XX Isidre Bosoms va seguir recopilant materials. Aquestes restes extretes fins aleshores serviran de base per a estudis posteriors entre els quals destaquen els de M. Cazurro, J. M. Corominas i LL. Pericot.
La cultura material d’aquestes societats és molt variada ja que es composa d’una indústria lítica bàsicament de sílex; restes d’animals consumits com el cérvol, la cabra, el bou salvatge... i restes d’indústria d’ós treballat que en algunes ocasions es presenten amb decoracions. La cultura material de la Bora Gran d’en Carreras forma part de les col·leccions més importants del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Bibliografia:
D.A. Història del Pla de l’Estany, coord. J. Tremoleda. Diputació de Girona 2000
La cova se situa a la vora del riu Ser, al nord del conjunt tancat del paratge del Reclau, on hi ha el grup de coves que integren el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. Per arribar a la cova ens dirigim al centre de Serinyà i prenem el carrer del Nord en direcció al riu Serinyadell. Quan ens trobem a la vora d'aquest prenem el camí que s'endinsa pel bosc a mà esquerre (és a dir en direcció nord) i al cap d'uns 5 minuts trobem la cova.