El santuari de Sant Miquel de la Roca es troba dins una bauma o cova a la part alta del cingle de Roca de Castellar, a uns 170 m sobre el curs del riu Fluvià. La cavitat natural va ser modificada artificialment, s’engrandí el replà i es bastí un mur que tancava la cavitat. L’interior de la cova és dividit en dos naus perpendiculars, separades per un arc apuntat. Al seu interior s’hi troba una cisterna de planta oval regular, que proveïa d’aigua a l’ermita. La coberta és de volta de canó apuntada i recolza en la pedra conglomerada. La porta d’accés és d’arc rebaixat.
Probablement aquest temple rupestre, per les seves característiques, tingui un origen eremític, tot i que documentalment encara no s’ha pogut demostrar. Les primeres notícies s’hi refereixen com a “Michaelis de Rocha de Chastelar”, “Michaelis de Rupe de Castelar vel de Portel” a l’any 1131. Tot i que les notícies referents a Portell daten del segle X en el trajecte d’Empúries a Besalú. A inicis del segle XV el santuari comença a entrar en declivi però al segle XVI, al ser confiada al domer de Crespià, va rebre fortes millores que permeteren tenir sacres, una campana i capelletes laterals. Les darreres mencions daten del 1600 i el seu oblit el portà a deixar d’existir com a lloc de culte.
S’aconsella precaució durant la visita ja que se situa en el cingle. No es recomana a persones propenses al vertigen.
Bibliografia
D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005
D. A. Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l’Estany, V. Enciclopèdia Catalana, 1991.
El santuari es troba dins el municipi de Crespià. Des de la plaça Major del poble, al costat de ponent, prenem el camí de terra que duu cap al dipòsit d’aigua municipal. Aquí es troba una senyalització cap a un camí que voreja el Puig Portell. S’haurà de deixar el vehicle al final del trajecte, en un camp de conreu des d’on surt un corriol de 200 m fins a l’església de Sant Bartomeu. Des d’aquí caldrà seguir un camí fins al cingle de Roca, per on baixa un pas condicionat amb barana fins a l’entrada del santuari.