L’església de Sant Esteve de Sords es troba a la riba esquerre del riu Terri. Forma, amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més, un bell conjunt esglaonat sobre el riu.

L’església és de planta romànica amb una nau central i dues de laterals més petites. D’època romànica se’n conserva l’absis amb la finestra de doble esqueixada i la volta de punt d’ametlla de la nau i la cornisa. Al segle XVIII es feren un conjunt de reformes que configuraran l’actual aspecte de l’església. Així s’amplià la nau, es construïren capelles laterals i la torre campanar que és de planta quadrada i sobresurt del conjunt de l’església.
El primer document que ens parla de Sant Esteve de Sords data de 985 i és esmentat com “Sancto quod in villa Surdis”.

Precedint l’entrada de l’església es troba el comunidor de Sords. Es tracta d’una torre de planta quadrada que alberga el comunidor a la primera planta. Té dues finestres a ponent i una al costat de tramuntana i de llevant. En els comunidors es recitaven les oracions per a demanar a Déu les rogatives del poble. Sovint es construïen prop de les campanes de les esglésies perquè es pensava que les campanes espantaven les tempestes. Va ser construït entre el segles XVI i el XVIII.

A Sords s’hi troba també un pont medieval del segle XIII-XIV que també mereix una especial atenció. Aquest és format per tres arcs de dovelles de travertí i era l’antic pas  sobre el riu Terri que utilitzaven els habitants de Sords.
 

Bibliografia

D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005

D. A. Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l’Estany, V. Enciclopèdia Catalana, 1991.